Curs Créixer junts

Aplega la Primavera i, amb el florir dels arbres i de les plantes, amb el florir de la vida, des de LLIGAM vos convidem a participar en el curs “CRÉIXER JUNTS” de MAITE SANCHEZ PINUAGA.
 
Un curs per aprendre a Créixer Junts: junt a la Primavera, junt als nostres fills, junt a la nostra família, junt als nostres companys,… I, qui sap, si aquest creixement ens done fruits a l,estiu i tinguem alguna cosa nova que oferir al món!!!…
 
Ho tenim tot preparat!!! Vos esperem amb molta il.lusió de gaudir del moment, del lloc i de la companyía!!
 
 
 

 

Curs CRÉIXER JUNTS amb Maite Sánchez Pinuaga

Introducció al curs:

Vivim en un món convuls, tant a nivell social com individual, resultat d’haver rebut una criança familiar i social poc respectuosa que ens ha convertit en adults temerosos que desenvolupen tota mena de mecanismes de lluita/evitació per a poder sobreviure.

Perquè un ésser humà puga VIURE, no sols sobreviure, és necessari que siga respectat des de la seua concepció. Si és respectat, podrà respectar. I amb éssers que cresquen així, es podrà crear un món més pacífic.

Un dels requisits imprescindibles perquè puguem criar respectuosament és curar les nostres ferides de la infantesa. Si no realitzem aquesta tasca, correm el perill de transmetre fantasmes personals als nostres fills. La conseqüència final de transitar aquest camí és que recuperarem la llibertat perduda en la nostra infantesa per a elegir allò que realment volem, no allò que per por hem aprés a elegir. És un regal per als nostres fills i per a nosaltres mateixos. És un regal per al món!!

Maite Sánchez Pinuaga és psicologa clínica, autora del llibre “Ecología infantil y maduración humana”. Du trenta anys treballant en la promoció de la salut i la prevenció de la psicopatologia (des de la gestació, embaràs, part, lactància, puerperi i criança, fins a l’adolescència).

Treballa, precisament, en l’acompanyament de les persones que elegeixen realitzar aquest camí de cura personal. És una de les primeres professionals que, en Espanya, van començar a treballar aquesta visió preventiva de l’ésser humà. Primer com a cofundadora de l’ESTER (Escola Espanyola de Psicoteràpia Reichiana), un dels principals llocs on es treballa aquesta perspectiva, com a conductora i coordinadora de l’Àrea de Prevenció.

El seu interés vocacional de coneixement profund de l’ésser humà l’ha dut, amb el pas dels anys, a explorar altres camins complementaris que l’han anat enriquint professionalment i personalment fins a arribar, a dia de hui, a un moment de maduració professional i personal que li permet acompanyar aquest procés personal des d’una visió molt més profunda de l’ésser humà.

És per tot això que considerem un privilegi poder oferir des de la nostra associació el curs que realitza: CRÉIXER JUNTS.

 

Descripció, objectius i metodología

Es tracta d’un cicle de tallers teoricovivencials sobre l’educació i la criança on s’exposaran, en primer lloc, les bases necessàries per a un desenvolupament humà saludable. Es realitzarà una exposició teòrica de cada fase del desenvolupament: la vida intrauterina, part, oralitat primària i secundària, genitalitat infantil fins a l’adolescència i maduresa humana.

A partir d’ací, s’aproparem a la pròpia vivència emocional de les diferents fases en la nostra evolució infantil per a prendre consciència de les nostres maneres actuals d’actuar en el món, i concretament, en la criança dels nostres fills.

En les relacions pare/mare i fills/filles es desperten i manifesten les experiències infantils principals de cada persona. És, per tant, una gran oportunitat per a prendre consciència d’un mateix i dur a terme una transformació interior i d’evolució respecte a la criança, educació i relació amb els nostres fills.

Finalment, compartirem sensacions individuals i experiències concretes

 

Condicions i desenvolupament

El curs transcorre al llarg de quatre encontres, de 10 a 14h, els dies 14 d’abril, 12 de maig, 9 de juny i 7 de juliol.

L’import del curs és de 40€ per sessió i persona: inclou el pagament del curs, de l’esmorzar i del dinar, on pot acudir la família (per a qui no es quede a dinar, el curs costarà 35€ per sessió). Cada familiar adult i xiquet/a major de 12 anys que acudisca al dinar realitzarà una aportació de 5 euros.

Es requereix un mínim de 12 persones.

 

*NOTES:

1.Es tracta d’un curs complet dividit en quatre mòduls (no són mòduls individuals). El motiu que s’oferisca el pagament fraccionat (40€/sessió) es per facilitar aquest pagament (qui vulga pot abonar-lo tot d’una).

És per això que es demana a les persones participants un compromís seriós respecte a la seua assistència, per evitar la disminució progressiva de participants.

Per tal d’afavorir aquest compromís personal, es realitzarà la primera sessió a manera d’introducció general del curs perquè, a partir de la seua valoració, les persones inscrites notifiquen si desitgen seguir avant amb la resta del curs (les següents tres sessions).

2. Els bebés lactants són benvinguts. Els xiquets més fadrins, en cas d’assistència, poden romandre amb un acompanyant adult a la resta d’instal.lacions de l’espai.

Inscripcions i més informació:

crianca@lligam.org i telèfon 656937572

 

Curso Crecer juntos con Maite Sánchez Pinaga

Amazona

Des de Lligam vos convidem a la projecció del documental Amazona de la mà de Lligam, Cine Club Utiye i la Regidoria de Dona i igualtat de l’Ajuntament d’Ontinyent.

Amazona (2016) és un documental dirigit per una dona, una dona colombiana, la Clare Weiskopf que fa més de 10 anys que es dedica a dirigir documentals. Amazona va tindre un gran èxit a les sales de cine de Colòmbia, cosa inèdita en un documental. El clamor popular va “exigir” que un documental dirigit per una dona se situara en els primers llocs de visionat i guanyara el premi del públic colombià. En dos anys ja ha guanyat tres premis més i ha estat nominat a un premi Goya.

Quan Clare queda embarassada es pregunta “què és ser mare?” i vol saber per què sa mare, Val, la va abandonar quan ella tenia 11 anys. Això la du a voler retratar la vida d’aquesta apassionada dona, Valerie, que va deixar la seua Anglaterra natal per amor i que ara viu enmig de la jungla amazònica. El documental es va anar transformant a mesura que Clare filmava, tal i com s’anava transformant el seu cos embarassat i com la relació entre les dues dones anava transformant-se també.

El resultat és un llarg i meravellós documental que parla de les dones, de totes les dones. De les que són mares i de les que són filles, de l’amor, de la llibertat, de l’exuberància, del cos, de la vida, de la mort… Unes imatges de la jungla absolutament suggeridores que regalimen bellesa i sensualitat, unes músiques que arriben a l’ànima, uns diàlegs entre les dues dones que són íntims i universals alhora.

A Ontinyent tenim la sort de poder veure aquest documental que només s’ha projectat, per ara, a Barcelona i Madrid ja que no arribarà a València fins el proper 21 de març. Així que ara que teniu l’oportunitat de gaudir-lo en una sala de cinema i tan a prop animeu-vos a venir!

Amazona és un riu, és la vida que el riu genera, el seu cabal i turbulència, el viatge.
Amazona és una selva, plena de misteri i riquesa, la foscor, la ferocitat d’allò salvatge.
Amazona és una guerrera que, amb el pit tallat i la cara ben alta, apunta l’arc i dispara la fletxa al centre de les nostres ànimes de dona.

Veniu el dijous 15 a les 18 o a les 20 al cine El teler.

MANIFEST DE LLIGAM 8 DE MARÇ DE 2018

Molts dels valors que defensa Lligam, associació per a una criança humanitzada, són valors absents en aquest sistema global de capitalisme ferotge, són valors que cal recuperar per a millorar la societat: són valors revolucionaris!

I la dona, si esdevé mare de manera conscient i lliure, pot ser receptora, recuperadora i divulgadora d’aquests valors fonamentals. Des de l’associació Lligam denunciem que aquesta societat androcèntrica i patriarcapitalista devalua i aliena la maternitat, activitat exclusiva de la dona. La maternitat, en canvi, té el poder de visibilitzar qüestions les quals, lluny de ser només de les dones, tenen una dimensió política i social indiscutible:

Un feminisme que no compte amb un discurs sòlid, contrastat i sustentat per un nombre significatiu de mares, sobre la maternitat, no té futur. I no té futur perquè el Patriarcat arrela i es perpetua tot operant sobre el fet que són les dones les que gesten, parixen i alleten. I una anàlisi errònia d’allò que la maternitat és com a fet propi de les dones i com a característica biosocial de l’espècie no podrà ser mai la base d’una emancipació real. (…) Menystenir el “fet biològic” ineludible existent (…) és un assumpte carregat d’implicacions polítiques i socioeconòmiques que són les que articulen les jerarquies i canalitzen la subordinació de les dones: que són, en suma, les bases del patriarcat” (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Denunciem que tornem a ser menyspreades i sotmeses quan s’invisibilitza el gran poder que la maternitat ens confereix, com a fita vital que potencialment ens permet revisar-nos com a persona, esdevenir més conscients de la nostra vida i la de la nostra família i connectar-nos amb la resta de la comunitat. L’experiència de la maternitat pot ser una experiència apoderadora que ens permeta observar, detectar, analitzar, reflexionar, denunciar i actuar enfront de les injustícies que es viuen al món i hui i ací manifestar la desigualtat en l’exercici dels drets de les dones respecte dels homes.

Per això en Lligam, feminisme i maternitat, com a pràctica política i subversiva, van de la mà.

Reivindiquem fer visible el paper de la dona que és mare com a recuperadora i divulgadora dels valors intrínsecs a l’ésser humà: el contacte, la presència, mirar als ulls, parar i alentir els ritmes, la paciència, la calma, acompanyar, respectar, fer allò que podem, fer allò que volem i conscientment hem triat i no allò que “devem” segons els interessos o els prejudicis d’altres. Cada dia les nostres filles i fills ens mostren aquests valors i actituds i ens conviden a retrobar-les dins de nosaltres. Per això, volem començar de nou cada segon, poder improvisar i experimentar, deixar allò que no ens pertany i viure plenament la criança de les nostres filles i fills tot respectant la seua integritat com a persones.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones, també les qui són mares, a peces intercanviables en una cadena de producció i així afavorix les desigualtats laborals i, en especial, el càstig que suposa ser mare per a la carrera professional d’una dona. Desigualtat que es dóna sovint també en l’àmbit familiar, ja que solem ser les mares les que carreguem pràcticament la totalitat de la cura de les filles i fills, de les tasques de la llar i renunciem al nostre sou professional o a una bona part d’ell, revisem i reorganitzem els nostres horaris i fem una gran quantitat de canvis i renúncies que sovint no són lliures sinó “obligades” pel sistema de dominació patriarcal i neoliberal que lluny de posar la vida de les persones més vulnerables en el centre la situa enmig d’una cadena productiva depredadora. La idea subjacent de tot això és que tota activitat humana ha de servir per a augmentar les quotes de riquesa d’unes poques persones; la nostra vida ha de ser productiva, individualista i consumista. La part reproductiva de la humanitat sols interessa per a fer-ne negoci, i no es posa al centre del debat perquè en ella la dona té un paper intransferible i transcendental.

Reivindiquem el respecte profund que mereixem com a dones en la nostra naturalesa cíclica. Fem una crida general a la necessitat que la societat conega què significa ser cíclica i els processos pels quals passa (o pot passar) una dona al llarg de la seua vida (menstruació, embaràs, part, lactància, puerperi, menopausa) i que es deixen de ridiculitzar i infantilitzar aquests processos per a posar-los en el lloc que es mereixen amb rigor professional, maduresa personal, respecte i amor, com a creadores de vida que som. I, per això, volem ser la primera i única veu en tot allò referent al nostre cos. És fonamental que es deixe d’objectivitzar el cos de les dones tot ignorant el nostre ésser complet i que d’aquesta manera puguem construir una relació equilibrada, respectuosa i empoderada entre l’home i la dona, entre el femení i el masculí siga com siga que això es manifieste en les persones.

Denunciem, per tot això, la ignorància de la dona com a pacient o usuària en l’entorn sanitari, fins i tot en les investigacions mèdiques, actualment controlades per grans empreses dedicades a la venda de productes diversos que conceben la dona i els nadons com un mercat. En aquest entorn, el sanitari, es fan encara pràctiques mèdiques basades en el prejudici sobre la dona incapaç de dur endavant la gestació i el part de les seues filles i fills i la qual, per tant, no té res a dir en aquest procés. Amb aquesta idea, se’ns dirigeix, se’ns posa en dubte, se’ns critica, se’ns humilia, se’ns coarta el nostre dret i poder de decisió sobre com volem dur el nostre embaràs, el part i el naixement de les nostres criatures i el necessari temps de puerperi. L’evidència científica afirma que seguir el procés i el ritme natural de la criatura que naixerà i del nostre cos, que està preparat per al part, si no hi ha cap patologia, és la forma més sana de fer-ho.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones que són mares a simples “aparells per a produir criatures” i que som tractades com un recipient sense valor i aquesta visió, que pot parèixer radical, es manifesta contínuament en les polítiques socials que no fan possible l’exercici tranquil i natural de la lactància materna ni establir el lligam mare-criatura fonamental per a una criança de qualitat durant el temps que siga necessari.

Reivindiquem, en conseqüència, que en l’àmbit sanitari s’actualitze el personal corresponent segons dictamina l’evidència científica en matèria d’obstetrícia i ginecologia. Demanem que es permeta que la dona parisca en la posició que necessite en eixe moment, que s’informe a la dona sobre qualsevol intervenció que es considere realitzar i se sol·licite la seua autorització i que s’afavorisca, també, que el part comence per si mateix i no s’induïsca aquest de manera arbitrària. És necessari que s’assegure el pell amb pell entre la mare i la criatura des del primer minut del naixement i que s’acompanye a la mare, i si és el cas a la seua parella, des del respecte, la confiança, l’empatia i el sentit de la intimitat que requereix eixe moment.

Reivindiquem el dret a ser usuàries de la sanitat i ciutadanes de primera, amb una informació veraç i actualitzada per a totes les dones sobre els beneficis de la lactància materna però també tota la informació sobre les possibles complicacions que poden estar associades a l’alimentació amb llet de fórmula. Aquesta informació hauria de ser rigorosa i ajustada a les darreres investigacions mèdiques i no mediatitzada pels interessos de les grans multinacionals dedicades a l’alimentació dels nadons. Una actuació responsable i formada en aquest tema per part del personal sanitari que acompanya els primers anys de vida de les nostres criatures és una qüestió fonamental de salut pública.

Exigim, per tot això, que es reconega socialment i política el valor que tenen la maternitat, la criança i la cura de les persones per a engendrar societats més igualitàries, sostenibles i justes. Per això, els permisos de maternitat i lactància han de durar com a mínim el temps que l’evidència científica recomana respecte a la lactància i a la criança de les criatures en els primers anys. El sistema laboral ha d’incorporar normatives que permeten i afavorisquen la cura i l’atenció a les necessitats de la infància i altres persones que ho precisen.

La trascendència del vincle primari en tot el desplegament posterior de la vida individual i social ens permet afirmar que una societat que respecte una maternitat amorosa i libidinal que dispose dels temps, els recursos i el reconeixement adequat, és la més encoratjadora promesa d’una societat millor”. (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Perquè juntes, ho podem tot: les dones movem el món i ara l’aturarem!

 

Activitat Setmana Mundial per un Part i Naixement Respectats

El passat dimecres, 24 de maig, a l’IES Jaume I d’Ontinyent, Lligam va participar en una activitat organitzada per l’associació El Parto Es Nuestro per a celebrar la Setmana Mundial per un Part i Naixement Respectats (del 14 al 20 de maig), amb la participació també de dos de les comares d’Atenció Primària d’Ontinyent. Ja fa 4 anys des de que aquesta associació promou la celebració d’aquest event amb la finalitat de fer visible a la societat de la nostra comarca, i de comarques properes, una nova forma de mirar i entendre l’atenció, acompanyament i vivència dels processos d’embaràs i part /naixement.

El lema d’aquest any era “40 setmanes? El naixement té un moment adient no un de programat”. Es va projectar el documental de la UNED “Un cambio de paradigma en la asistencia al parto. Experiencia de madres” i va tenir lloc un col·loqui posterior. Al documental apareixen dones que relaten la seua experiència al part dels seus fills i filles, testimonis als que, algunes d’elles, expressen una gran satisfacció per haver gaudit del respecte a la condició natural i innata que suposen el part i el naixement. Però també, s’escolten històries personals on la dona va perdre tot el protagonisme al seu part, on el personal sanitari va prendre decisions que no els pertocaven i on l’acompanyament a la dona i a la criatura no va ser càlid, on no es confiava en la capacitat natural de la dona i del seu fill/a, poc respectuós i on no es buscava la intimitat.

Pel que fa al tema central d’aquest any, les xifres apunten a que soles entre un 4 i un 5 % de bebès naixen en la data prevista. Com s’explica en l’article publicat a la web de El Parto Es Nuestro, “El mito del embarazo de las 40 semanas ha caído”, en un investigació publicada en la revista “Human Reproduction” s’anuncia que “los factores que se analizaron como determinantes en la duración (del embarazo) son diversos: el tiempo de implantación del óvulo en el útero, las curvas hormonales y la edad de la madre y su peso en el momento del parto”.  Per tant, la famosa Data Probable de Part, és només això, una data probable i fins la setmana 42, si tant el bebè com la mare es troben en les condicions adequades, no caldria més que esperar a que la natura seguira el seu curs i el part s’iniciara de forma espontània. Segons un estudi de l’INE (Movimiento Natural de la Población) de 2014, de 43.410 parts atesos a la nostra comunitat, 571 es van donar a partir de la setmana 42. Segons els relats de dones que ens arriben a l’associació, la data màxima que s’està fixant com a límit d’espera és la setmana 41 i 3 o 4 dies, és quasi inexistent l’espera fins la setmana 42.

Els motius pels que es puga provocar i/o programar un part han d’estar molt justificats (fet que sabem que hui en dia no ocorre donades les estadístiques amb que es compta), com per exemple: tensió arterial molt alta en la mare, Preclamsia, sospita fonamentada de risc fetal o trencament prematur de la borsa amniòtica, entre d’altres. En aquest últim cas, els equips de ginecologia i obstetrícia al nostre país, segons els recomana la SEGO, poden esperar fins 24 o 72 hores per a que comence espontàniament el part, però això no sol ser la tònica habitual ja que esperen molt menys sense haver una causa que justifique realment eixa intervenció. A Anglaterra deixen un marge de 72 hrs, en condicions normals, abans d’intervindre, fet que ens fa pensar que al nostre país els equips de ginecologia es precipiten en la majoria de casos.

La OMS recomana que “Cap regió geogràfica deu tenir un índex de parts induïts major al 10 %”, doncs, segons dades aportades per El Parto Es Nuestro en l’article “Inducción al parto”, en 2009, en la Comunitat Valenciana van haver 29 % de parts induïts en hospitals públics i un 50’3 % en hospitals privats. En el document d’Història Obstètric del Sistema d’Informació Ambulatòria de la Conselleria de Sanitat, en 2012 un 26 % dels parts atesos van ser induïts i un 9’4 % van ser cesàries programades. En 2010, segons l’informe Europeristat, en la Comunitat Valenciana la xifra va arribar al 31’7 %, la més alta d’Europa després de la de la regió Belga de Valonia. Aquestes xifres superen, greument, l’índex estimat per la OMS.

S’estima que al voltant del 50 % dels parts que s’indueixen poden acabar en una cesària degut a que s’inicia artificialment un procés que deuria ser natural i que provoca des del seu inici el que s’anomena la “cascada d’intervencions”.

Al col·loqui, algunes de les dones assistents, van expressar els seus temors de trobar-se amb professionals que no respecten el procés de part-naixement i justifiquen intervencions no necessàries com una inducció o una cesària. Es va parlar del pla de part i naixement, de com informar-nos de les pràctiques que es realitzen a cada centre, de la importància de que la persona acompanyant siga la veu de la dona en eixe moment, si cal, i de la importància de conèixer el procés de part-naixement (les seues fases, el maneig del dolor…).

Per a consultar les dades aportades en aquest text podeu consultar les fonts esmenades i els següents enllaços:

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/22/induccion-al-parto

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2011/12/13/rotura-de-aguas-e-informacion-sesgada-desmontemos-el-mito/

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2013/08/21/el-mito-del-embarazo-de-40-semanas-ha-caido

http://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=3423&capsel=3424

 

   

Participació en el programa Diana al CEIP Martinez Valls d'Ontinyent

Diuen que la vida està plena de belles casualitats i aquest és un d’aquells casos, en els quals sense esperar-ho, he ensopegat de ple amb una experiència enriquidora i motivadora: La meua participació en el programa Diana en el CEIP Martínez Valls els dies 4 i 5 de maig.

El programa Diana engega una sèrie d’activitats didàctiques amb la finalitat última d’incentivar la presència de xiquetes i joves en les carreres tecnològiques, realitzant intervencions en els centres educatius entorn del Dia Internacional de les Xiquetes en les TIC, que trenquen amb els estereotips de gènere aprofitant el potencial de la programació per a fomentar la creativitat, el desenvolupament de pensament lògic i abstracte, el treball en equip, o la resolució de problemes. El programa és de l’Institut de la Dona per a la Igualtat d’Oportunitats i està cofinançat pel Fons Social Europeu, desenvolupant-se en coordinació amb els Organismes d’Igualtat de les Comunitats Autònomes.

La setmana passada, l’Institut de la Dona va contactar amb l’empresa per a la qual preste els meus serveis professionals (Gestiweb, SL) per a concretar la col·laboració en el programa, casualitats d’aquelles, havia llegit recentment una publicació que feia referència al mateix programa i em vaig emocionar en saber el que jo podia aportar com a dona des de la meua experiència professional.

El taller es va dur a terme en les dues classes de quart primària en el CEIP Martínez Valls d’Ontinyent. El taller es va desenvolupar en tres parts: la primera part és una sèrie de dinàmiques amb l’objectiu d’entendre què és la programació de forma senzilla i divertida; la segona, experimentar amb Scratch (llenguatge de programació) i la tercera, en la qual vaig intervenir jo, era un espai de diàleg, en el qual vaig interactuar amb els xiquets explicant-los la meua experiència en l’entorn tecnològic. Crec que tenia moltes cartes a favor, ja que el sol fet de trencar amb la seua rutina d’estudi fa que, d’alguna manera, els xiquets i xiquetes estiguen a l’expectativa del que està per venir. Em vaig presentar i vam parlar de moltes coses. Els vaig explicar que havia anat a la Universitat i que havia estudiat una carrera en la qual les dones som minoria (Enginyeria de Telecomunicacions).

Els vaig parlar del meu dia a dia, que en el meu treball sóc l’única dona, que en la meua oficina l’ambient laboral és excel·lent però que fora d’ella encara entropesse amb homes que se sorprenen en comprovar que el meu treball és d’anàlisi i programació, i que m’agradaria que açò no passara. Vam parlar de la cada vegada més omnipresència de la tecnologia en les nostres vides i de la necessitat d’adaptar les professions i oficis al desenvolupament tecnològic. Vam parlar dels rols i del treball en equip, de les capacitats i de la independència de gènere per a desenvolupar-les. Vaig parlar de l’aportació que com a dones fem a la tecnologia, creant un codi més amable i com, poc a poc, fem incursions en un món “d’hòmens”.

Perquè açò ens volien fer creure, que la ciència i la tecnologia era d’hòmens. 20 minuts no donen per a molt, així que molt lleugerament els vaig explicar qui era Margaret Hamilton, que va programar l’Apol·lo per a portar la humanitat a la Lluna, de les programadores ENIAC i de Grace Hopper que va crear el llenguatge COBOL, present en la majoria de programari Bancari. Vaig lamentar no haver pogut tenir més temps per a explicar més històries i plantejar moltes altres qüestions, i vaig gaudir de l’herència docent que corre per les meues venes. Vam parlar de ball, de cuina, d’entrenar-se i treballar tant la ment, com el cos. Vam parlar de l’aparença i de com no ha d’afectar al nostre acompliment professional, que només hem de vestir amb allò que ens faça sentir bé. Impossible resumir.

Els xiquets amb els quals vaig interactuar tenen un avantatge social, ja que durant el diàleg vaig comprovar que la majoria d’ells en la seua casa tenen tauletes, mòbils intel·ligents, ordinadors i videojocs i en l’aula d’informàtica disposaven de suficients ordinadors i diversos xiquets de la classe em van contar que havien fet cursos de programació amb legos, però sabem que aquesta no és la realitat de tots els xiquets d’Espanya. Em va cridar l’atenció que una xiqueta m’explicara la seua experiència en el curs de programació i el que havia aconseguit. Sí, em va cridar l’atenció perquè encara vivim en una societat en la qual les xiquetes volen ser princeses i no enginyeres, i en la qual al meu fill Martín li diuen que el ballet és per a xiques i que les sabatilles de color rosa també.

Dins de la nostra associació, en nombroses ocasions, hem tocat el tema de la ‘cossificació´’ del cos femení, dels rols de gènere i de com, com a mares i pares, podem i devem canviar el nostre entorn canviant l’educació dels nostres fills. Queda molt treball per davant, però espere que la meua xicoteta aportació haja deixat alguna llavor per a futures professionals o, simplement, per a dones segures que les seues capacitats no seran menyscabades pel seu gènere.

Gràcies a les tècnics de l’Institut de la Dona per permetre’m viure aquesta experiència, al meu cap que em va permetre disposar de l’horari de la jornada laboral per a poder participar i a tots els xiquets que van compartir una estoneta de la seua vida i de la seua llar amb mi.

Ara només queda continuar en el camí, perquè aquests tallers i programes no siguen una excepció, perquè en tots els centres públics xiquets i xiquetes puguen accedir a classes de programació i descobrir nous móns de creativitat i treball en equip i afermar les seues capacitats independentment del seu gènere.

Maria Yulieth Peñuela Carvajal

 

Nova xarrada de Lactància Materna en l'IES Jaume I d'Ontinyent

El 8 de Maig es va a realitzar una altra xarrada sobre lactància materna, esta vegada per als alumnes d’auxiliar d’infermeria 1r i 2n curs de l’institut Jaume I d’Ontinyent,  2017. 
 
Els temes van ser: 
Història i evolució de la lactància.
La lactància en els nostres dies. 
Mites i frases errònies.
Hipogalàctia vertadera.
Actitud i coneixements dels auxiliars d’infermeria.
Bancs de llet materna.
 
L’experiència de la xarrada va ser molt positiva ja que entre els alumnes d’auxiliar d’infermeria es trobaven jóvens sense informació prèvia en lactància, mares que ja havien donat el pit de forma satisfactòria i reeixida mentre que unes altres, tenien experiències agredolces i dubtes sobre per què va fracassar la seua lactància . 
 
Entre els alumnes, es trobaven hòmens i dones amb bastants coneixements en lactància, també els que no tenien prèvia informació, però mostraven una escolta activa i interés per a poder ajudar, recolzar i respectar a eixes mares, en un futur laboral i personal, en la seua decisió d’alletar . 
 
Gran part de l’èxit de la LM és degut a l’entorn que envolta la mare, ja que després del part es troba en un moment vulnerable en el qual, a vegades, se sent jutjada i desbordada .
Tots podem ajudar al fet que una mare se senta lliure i recolzada en la seua decisió d’alletar. Una mirada, un comentari, un gest, tot compta en aquests moments en els quals la mare ha d’empoderar-se i confiar en ella mateixa i en el seu cos.
 
Agraïsc als professors de l’Institut Jaume I d’Ontinyent que hagen comptat amb mi per a poder posar el meu granet d’arena en un tema complex i a vegades ple de mites i consells erronis . L’alimentació d’un bebé deu ser una decisió presa des de la informació, la responsabilitat i la llibertat.
 
Marta Mora
 
 

Una educació emocional i emocionant - Mar Romera el 25 de Maig a Ontinyent

L’associació Lligam en col•laboració amb l’Ajuntament d’Ontinyent, vos convida el proper 25 de Maig a gaudir d’una mirada cap a la infància EMOCIONAL i EMOCIONANT, de la mà de Mar Romera.
Mestra, LLicenciada en Pedagogia i en Psicopedagogia. Especialista en Intel·ligència Emocional amb el màster en intel·ligències múltiples i autora de diversos llibres dedicats a l’escola, la infància i la didàctica activa.
És autora i coordinadora del model pedagògic: “Educar con tres Cs: capacidades, competencias y corazón”.

Presidenta de l’Associació Pedagògica Francesco Tonucci. Ha treballat en totes les etapes del sistema educatiu: Educació Infantil, Primària, Educació Especial, Secundària, Formació Professional i la Universitat.

Enllaç al event del facebook : https://www.facebook.com/events/1308911502557113/?active_tab=about

Enllaç a la localització: https://www.google.es/maps/place/Teatre+Echegaray/@38.8218954,-0.6085117,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0xd6177f92b787fd5:0xfcd0a920b3c09e04!8m2!3d38.8218912!4d-0.606323

Xarrada sobre Lactància Materna al Institut Jaume I

 
Dimecres passat 26 d’abril va tenir lloc la xarrada per als alumnes d’auxiliar d’infermeria de l’Institut Jaume I d’Ontinyent, van assistir alumnes i professors implicats, interessats i respectuosos amb la lactància.
 
La xarrada va ser un èxit segons em van dir els profesors perquè els alumnes no paraven de prendre notes i a més reien amb els mites i l’evolució de la lactància a través de la història, m’han cridat perquè repetisca una altra vegada el  dilluns 8 maig a les 18.30 h, va durar una hora i escaig i se’ls va quedar curta. 
 
Els vaig parlar de la hipogalàctia vertadera, la lactància en temps actuals, riscos de la llet de fórmula , el seu important paper a nivell emocional i de detectar possibles complicacions en l’evolució de la lactància en el mitjà hospitalari com a futurs sanitaris, aconsellar a les mares a l’alta hospitalària els grups de suport, d’Ontinyent i Albaida i finalment bancs de llet protocols i actuació.
 
Gràcies a les persones que van fer possible la meua participació en la formació professional dels alumnes en un tema tan important com a apassionant, que és la lactància materna.
 
Marta Mora

Jornada de diàleg amb les alumnes del CFGS de Promoció d´igualtat de Gènere del I´IES Pou Clar

Ahir, dimecres 26 de maig per la vesprada, un grup de 6 dones que formem part de Lligam, acompanyades dels nostres fills i filles encara nadons, vam gaudir d’una enriquidora estona amb les alumnes del CFGS de Promoció d’Igualtat de Gènere de l’IES Pou Clar d’Ontinyent.

Aquest és el primer curs d’aquest títol formatiu a la nostra població, es tracta d’un grup d’alumnes compromeses amb la finalitat d’aquest cicle i amb una actitud oberta a nutrirse de nous coneixements i experiències. Una de les seues professores, dintre del mòdul, “Àmbits d’actuació per a la promoció de la igualtat”, ens va convidar a compartir des de Lligam les nostres vivències com a mares.


Amb la nostra participació voliem expressar la diversitat en les formes d’exercir la maternitat, tot i tenint en comú l’elecció d’un estil de criança més humanitzada i respectuosa com és la que defensem dintre de la nostra associació. Entenem que l’elecció i ficada en pràctica d’aquest estil de criança suposa un exercici de llibertat, de poder i de consciència que planta cara a molts esquemes i imposicions pròpies del sistema patriarcal i la implicació, mitjançant la criança dels nostres fills i filles, per a crear una societat més respectuosa, més tolerant i més igualitària. Es va parlar de la fonamentació de pràctiques com la lactància, el porteig i el collit, entre d’altres, així com de temes com l’ocupació de les mares i la seua manca de reconeixement social o la importància del suport a les dones mitjançant grups d’ajuda mútua, per exemple.

Ens vam quedar amb ganes de més diàleg amb aquest grup ja que l’experiència va ser molt positiva, de segur que ens tornarem a trobar en en un futur pròxim!