Informació útil per fugir de falses creences i consells desafortunats amb què diàriament es troben les mares lactants.

lligam-03-img-dipticolactancia

He tingut una cesària, em tardarà més a pujar la llet? NO, les cesàries no retarden la pujada. Aquesta es produeix en el moment en què la placenta es separa de l’úter i això ocorre tant en part vaginal com en cesària. Entre les 48 i 72 hores del postpart es produeix la pujada. Allò que cal és que algú s’encarregue d’apropar el bebé a la mare tantes vegades com siga necessari (entre 10 i 12 al dia) per tal d’assegurar una bona estimulació. I si no tinc llet? El 95% de les dones poden fabricar llet. La hipogalàctia (escassa producció de llet) vertadera es dóna en ocasions molt comptades. L’escassa producció de llet vertadera és un cas molt estrany. El que ocorre la majoria de vegades són una sèrie de problemes que tenen el seu origen en la falta d’informació, la pressió i la inseguretat de la mare produïdes per l’entorn, les recomanacions contradictòries i errònies, la imposició d’horaris per donar el pit i les poques vegades que la mare es posa el bebé al pit. Sovint els pares tenen expectatives que no es corresponen amb la realitat, esperen horaris de somni i aliment puntuals, alguna cosa que poques vegades ocorre en la vida real. Enfront d’açò culpen a la lactància de tots els seus problemes. I de nou, per desconeixement, aquests pares acaben pensant que el xiquet plora per fam i que la mare no té suficient llet. Per a tenir més llet solament cal posar al bebè més sovint en el pit. A mi, se’m va tallar la llet La llet del pit ni es talla ni s’acaba. No és cert que un impacte o un esglai tallen la llet. És possible que baixe un poc la producció per l’adrenalina, però açò sempre és momentani i en cap cas afectarà a la lactància. Els xiquets que prenen pit tenen un intens contacte amb la mare, per això noten la seua ansietat o tristesa. Per tant, poden mostrar-se més irritables, però és una falsa creença que la llet “es talle”. I si et demana tan sovint, això és que es queda amb fam Aquesta frase assalta les mares molt sovint. La llet materna es digereix ràpidament, per tant és la ideal per al bebé. Hi ha moments de desajustaments, sobretot al principi, quan el bebé comença a necessitar que el pit produïsca més quantitat de llet i el reclama amb insistència. La mare en aquests moments pensa: «Ja no tinc llet!». Cal no perdre la calma i tenir paciència; és l’única forma que té el bebé d’assegurar-se un augment de producció. I té solució: cal que et poses al pit el bebé sempre que ho demane, encara que semble impossible que tinga fam. En dos o tres dies els pits s’ajustaran perfectament a la nova demanda. El bebé i el pit saben sincronitzar-se perfectament, confia en tu i en el teu bebé; ell sap molt bé allò que necessita. Quan el pit està sempre blanet és que ja no produeix llet És justament el contrari; en aquesta etapa és quan millor funciona i ja no està congestionat. Amb el pas del temps l’organisme de la mare es regula i comença a produir la llet justa, i a més ho fa de manera immediata, és a dir, quan el bebé comença a succionar, el pit inicia la producció de la llet. Entre els 3 i 6 mesos el pit de la mare deixa de gotejar, encara que alguns no ho fan mai. Que la mare deixe de sentir els pits durs entre les preses és senyal que funcionen perfectament i que produiran just el que el bebé necessita. Si l’agafes molt al braç i li dónes el pit cada vegada que demana, el “malcriaràs” NO. És justament el contrari: en la lactància materna tan sols un 10% és nutrició, el 90% és estimulació sensorial que contribueix a l’autoregulació del bebé, a crear-li un vincle estable, un lligam segur imprescindible per establir la seua seguretat i independència en un futur i un desenvolupament òptim del seu cervell. Tinc la llet “aiguada”, la meua llet no alimenta Aquest és un dels mites més estesos que fa que moltes mares erròniament donen suplements de llet artificial, fet que acaba provocant una menor producció de llet en el pit i el fracàs de la lactància. La llet materna és l’aliment exclusiu i perfecte per a la nostra espècie, tota la resta està sempre per davall. S’ha comprovat que fins i tot mares desnodrides i en situacions de precarietat produeixen llet de qualitat ja que les cèl·lules que fabriquen la llet se les arreglen per extraure tot allò necessari perquè no li falte de res al bebé. El cos de la dona utilitza sempre el mateix patró per fabricar llet i s’adapta al tipus de vida de qualsevol mare. No existeixen mares amb bona llet i dones amb llet roïna. És important saber que la composició de la llet va canviant durant la presa i durant les diferents edats del xiquet/a, adaptant-se perfectament la quantitat de proteïnes, greix, etc. Durant la presa, la llet, a l’inici, és aigualida, lleugera, quasi transparent, i calma la set; en canvi, al final de la presa és una llet més espessa i amb més greix. Per això és tan important que el bebé buide bé el pit i es solte ell sol abans d’oferir-li l’altre. El greix es troba al final. Si dónes el pit, tindràs els pits caiguts Els pits de les dones acaben de desenvolupar-se durant l’embaràs; aquests canviaran d’aspecte tant si dónes el pit com si no. A més, en el canvi del teu pit allò que influeix és l’edat, la genètica, la quantitat de greix en la mama…, no la lactància. El teu fill utilitza el pit com a xupló Aquest és un mite dels més estesos. Els nadons utilitzen dos tipus de succió: la nutritiva i la “no nutritiva”, i ambdues són necessàries. Hi ha preses en les quals sols necessiten un poc de llet per calmar la seua set, per por o per conciliar el son. En canvi, altres preses són llargues i completes.lligam-04-img-dipticolactancia La succió “no nutritiva” té fama dolenta, entre altres motius per frases com ”t’utilitza de xupló…”, que confonen les mares.En realitat es tracta d’una succió acumulativa; succionen amb ritme lent i en cada succió acumulen llet en la seua boca, que és més densa i greixosa, i quan després de 4 o 5 succions tenen la boca plena, aleshores traguen la llet. Cal que confies en la capacitat del xiquet per regular la quantitat de llet i el temps que necessita per menjar, i recorda que està satisfent la seua necessitat de succió i relaxant-se. El xiquet ja és major, la teua llet ja no alimenta

Primer caldria definir el terme “major”. L’edat natural del deslletament humà es troba entre els 2 i 6 anys, però aquesta societat sembla que tinga pressa a deslletar a partir dels 6 mesos, mentre que els estudis i les organitzacions serioses recomanen fins als 6 mesos lactància materna exclusiva i fins als 2 anys junt amb alimentació complementària, o siga que altres aliments complementen l’aliment principal: la llet.

La mare i el fill sou els únics que decidiu quin és el moment del deslletament.

Taller de Lactància Ontinyent

Dimarts 16:00 h

Centre de Salut Ontinyent II

Avinguda Albaida, s/n

Contacte Marta: 626 241 042

Taller de Lactància Albaida

Dijous 17:00 h

Centre de Salut Albaida

Avinguda el Romeral, s/n

Contacte Elvira: 630 711 880

diptico-lactancia-anverso-val
Lligam, díptic de lactància anvers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (anvers)

diptico-lactancia-reverso-val
Lligam, díptic de lactància revers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (revers)

1 Comment on Lactància materna: Mites i frases típiques

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *