Mes: diciembre 2016

IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 2: Recomanacions en l'alimentació

Continue amb la segona part del text, recorde que originalment va ser escrit l’any 2013 i que encara que les recomanacions segueixen sent les mateixes, actualment hi ha molta més informació al respecte i els pediatres i professionals sanitaris estan més atents a aquest tipus de casos. fruits-82524_640“Esperava escriure aquesta segona part des de fa molt de temps, però açò de creure’m supermamà de dos fills, que treballa fora de casa i damunt amb ínfules de bloguera… és el que té.

Primer de tot, vull deixar clar que les recomanacions són des de la meua experiència personal i van dirigides a mares lactants amb fills intolerants o al·lèrgics, però al cap i a la fi, la dieta sense proteïna de la vaca també pot adaptar-se a bebés que ja comencen amb l’alimentació complementària.

En el post anterior comentava la solució ràpida que ens donen els pediatres, la d’un biberó de llet hidrolitzada. Però si una com a mare ho pensa bé, l’opció de la dieta (no per aprimar-se, què més volguérem algunes!) sense IPLV és un avantatge perquè al cap i a la fi, quan el bebé supere l’etapa recomanada de lactància materna exclusiva i comence amb l’alimentació complementària, el camí ja està fet. L’equivocació és mínima ja que hem servit de filtre respecte als aliments aptes i els no aptes.

Els símptomes de reacció del cos enfront de les intoleràncies alimentàries són diverses i graduals, hi ha moltes mares que només deixant de prendre llet, els seus bebés ja superen els símptomes. Jo recomane deixar-ho tot tot, traces incloses i després, quan el nostre bebé estiga estupend, doncs anar provant o, potser, millor no arriscar-se per un temps. El nostre pediatre ens va recomanar 3 mesos asimptomàtics (sense molèsties, vòmits, etc.) i provar novament amb vedella cuinada i en el nostre cas no va funcionar, es va posar molt malaltet amb la prova. Ara estem esperant als 12 mesos per tornar a rebre indicacions i estic segura que aquesta vegada serà la vençuda.

Per a començar, hem d’iniciar un procés d’aprenentatge intens, saber què és una traça, identificar en un etiquetatge els additius, conservants, espessidors i un llarg etcètera d’afegits als aliments que, encara que per llei haurien d’anar a l’etiquetatge, hi ha com sempre, un camí curt per a saltar-s’ho i amargar-li el dia a un bebé al·lèrgic i, per tant, a la seua mare. Sí que podem posar-nos a cercar una miqueta més d’informació per a familiaritzar-nos amb el tema.

Si podem posar-nos a buscar un poc més per familiaritzar-nos amb el tema, existeix una resolució d’etiquetatge de productes alimentaris envasats en una pàgina del govern espanyol d’AECOSAN (Agència espanyola de consum, seguretat alimentària i nutrició http://www.aecosan.msssi.gob.es/) on podem posar-nos al dia en açò de l’alimentació, que fins ara, era una cosa irrellevant, i que a partir d’ara es converteix en una part important de les nostres vides. I per què és bo saber tot açò? Doncs perquè a partir d’ara hem de llegir tots els ingredients dels aliments. Abans anàvem i compràvem el bacó que més ens agradava i si estava bé de preu, al carret de la compra. Bé, si ens parem a llegir la llista d’ingredients, la majoria conté llet, llet en pols, àcid làctic, lactosa i un llarg etcètera de “cosetes” no aptes que després detallaré.

El que no cal menjar: llet i derivats làctics, iogurt, mantega, flams, brull, nata o crema de llet, llet condensada, sèrum i formatges, ni tan sols de cabra o d’ovella ja que la proteïna és similar.

Carn de vedella, bou, vaca o parent similar boví. Carns fredes o embotits, ja que contenen conservants per a millorar l’aspecte i el color.

Aliments que contenen llet, com pastissos, pans, galletes i altra brioixeria industrial prefabricada que en el seu etiquetatge no pose ben claret “sense lactosa” o “sense proteïna de la vaca”.

Productes alimentaris congelats o precuinats, ja que solen portar llet, conservants i espessidors.

Cereals de caixa i farinetes per a bebés.

Jo quan vaig començar utilitzava en el meu smarthphone una aplicació per posar-me ‘post-its’ groguets amb tot allò que cal evitar quan llegim etiquetes: sèrums làctics, proteïnes làctiques, caseïnats, lactoalbúmina, lactosa, llet en pols i additius com els següents:

H-4511 caseïnat càlcic

H-4512 caseïnat sòdic

H-4513 caseïnat potàssic

I-101 riboflavina o lactoflavina

I-270 àcid làctic (hi ha d’origen sintètic però no és usual que en posen)

I-325 lactat sòdic I-326 lactat potàssic

I-327 lactat càlcic

I-966 lactitol

I-472b èsters làctics de mono i diglicèrids d’àcids grassos

I-481 estearoil-2-lactat sòdic

I-482 estearoil-2-lactat càlcic.

No cal portar-se les mans al cap pensant “i ara què menge?”. Tranquil·litat, i com va dir el Chavo del 8 “que no panda el cúnico”, es pot menjar molt bé tenint en compte uns paràmetres de cerca, que les primeres setmanes seran avorrits i esgotadors, però a partir de la tercera setmana més o menys, ja es té la llista del mercat habitual i els “reemplaçaments” oportuns. cutlery-948563_1920

Les grans superfícies, últimament, són els nostres millors aliats perquè disposen d’una extensa gamma de productes envasats i tallats o fraccionats amb etiquetatges decents on s’esmenten segons la llei, en ordre d’aparició de major a menor proporció, la llista d’ingredients i additius que pot contindre el que ens estem duent a l’estómac. Jo, el que està reenvasat no ho recomane perquè es perd la traçabilitat o l’origen del producte i no és segur.

Fem-nos amics dels telèfons d’atenció al client. Són molt amables i et responen als dubtes, generalment. Si no saben respondre, fins i tot et demanen el número de telèfon i cordialment et tornen la trucada o t’envien un email amb llistats de productes i ingredients dels seus articles. Done fe que a mi m’ha passat en nombroses ocasions.

I, òbviament, tornem a les coses naturals, a la cuina tradicional, fornegem pastissos, pans i pizzes (sense formatge, per descomptat). Fem-nos les nostres postres, eliminem el menjar precuinat i congelat i mengem productes frescos i menjar casolà.

Següent pas, busqueu una panaderia tradicional i de confiança i pregunteu al panader si el que fan és de veritat fet o si ho compren precuinat i tan sols ho couen (és que açò està molt de moda últimament). Si la panaderia és de veritat, de la bona, poden indicar-te quin pa és apte, ja que per exemple, la ‘baguette’ o pa francés es fa solament amb farina, oli d’oliva, sal i rent. Hi ha pans de sandvitx que es fan amb olis o margarines vegetals i pastissos i postres que no porten llet ni mantega. Això del pa és fàcil, però si no trobes els pastissos i postres, jo tinc un parell de receptes de pastissos casolans aptes i ràpids de fer, 5 minuts, al forn i a gaudir.

Respecte a la carn, la primera frase al respecte és: Visca el porc! Això sí, s’ha d’anar amb molta cura perquè la carn porcina conté molt més greix que la bovina i, per descomptat, els nostres meravellosos malucs ho notaran. La carn de porc, conill, pollastre o qualsevol au, preferiblement envasada i tallada o fraccionada, ja que les grans empreses d’envasat utilitzen màquines que tallen i separen mecànicament els productes i ens evitem el risc de las traces, és a dir, que un producte es contamine pel fet d’haver sigut tallat amb un ganivet untat, o sobre una taula que no estava neta. Ara bé, si tens la sort de no viure en una gran ciutat i vas a comprar la carn directament al carnisser del poble, li contes el que et passa i ells tenen la precaució de no mesclar i netejar bé les taules i els utensilis de tall. I si tens més sort encara i la teua àvia mata la gallina, el colom o el conill i literalment de la granja a la taula, doncs millor encara.

Si el formatge no t’agrada, ets afortunada. Jo em torne boja pel formatge, compte els dies que falten perquè Martín faça la sensibilització per poder tornar a menjar-ne. A continuació, vaig buscar una tenda d’alimentació alternativa, on solen tenir productes per a persones veganes i vegetarianes. Allí vaig trobar, sobretot, productes de soja i tofu per a les pizzes i entrepans i alternatives als formatges d’untar. Vaig aprendre a usar els fruits secs triturats com l’ametla o l’anacard com a substitut del formatge en pols.

I respecte al xocolate, que és altre dels meus punts dèbils, també hi ha xocolates provinents totalment de productes vegetals, o xocolate sense llet que són 70% cacau… i mentrestant, como va cantar Gloria Gaynor, I will survive… Sobreviuré.

I, per últim, compte amb els medicaments, tots usen excipients, que són afegits per donar-los color, endolcir, espessir o donar consistència o la presentació adequada. Els prospectes solen posar el medicament principal i aclareixen l’ús d’excipients. Però s’ha de llegir un poc més fins trobar quins són eixos excipients. La lactosa és la reina en ordre d’aparició. La lactosa és un sucre, però prové de la llet de vaca, i ningú assegura que en el procés d’extracció s’haja aïllat la proteïna per complet, per la qual cosa, tant l’Associació espanyola de pediatria, com les associacions de pares i mares de xiquets amb al·lèrgies alimentàries recomanen evitar-la, per si de cas.

Això és més llarg que un dia sense pa, com diu la meua sogra, així que si sorgeix algun dubte al respecte s’ha de consultar, ficar-se en fòrums i informar-se. I si voleu anar pel camí fàcil, doncs m’envieu un missatget i estaré encantada d’ajudar i respondre a preguntes. Si vols contar-nos la teua experiència i fer la teua aportació en benefici dels nostres menuts, m’alegrarà comptar amb ella.”

Taller de criança amb Sara Jort

14666237_10153833067976976_5897624499357675466_nEl dissabte 26 de novembre va ser un dia bonic. Des de Lligam vam organitzar un taller de criança amb Sara Jort, reconeguda psicòloga perinatal. Quan el vam llançar fa uns mesos es va omplir en a penes deu dies. Dissabte érem trenta persones criant reunides, parlant, compartint situacions de les nostres vides diàries de criança. Sara ens va donar pautes boníssimes, útils per a intentar evitar conflictes i perquè la criança siga més fluïda, més suau, per entendre determinades situacions i comportaments. Per mirar les nostres filles i fills amb ulls de xiquet. (más…)

IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 1 : Observació i diagnòstic.

La següent publicació va ser un text escrit originalment per al meu blog personal l’any 2013, però que rescate a causa de la sensació de deriva que provoca en una mare lactant una al·lèrgia alimentària en el seu fill. Martín, actualment, és a punt de fer els 4 anys i als 14 mesos, després d’un any de dieta exempta d’aliments al·lergògens, va superar la seua intolerància. Només emmarcar la valuosa tasca dels grups de mares i pares de fills al·lèrgics, que en l’actualitat i de manera voluntària donen informació, guien, orienten, recopilen i comparteixen aquesta informació, que estan pràcticament online per a qualsevol consulta o dubte sobre les al·lèrgies en els xiquets. Ells alleugereixen el nostre camí i em sent orgullosa de moltes mares que s’enfronten tots els dies al repte d’alletar a fills al.lèrgics i mantenir-los fora de perill.

street-art-99677_640_0” Últimament, en molts fòrums i grups de mares que freqüente, llig molts dubtes referents a la IPLV. Que si la meua amiga em va dir, que si el pediatre em va dir, que si la meua sogra em va dir… Hi ha molta informació al voltant d’una mare amb un bebé intolerant i molt poca d’aquesta informació flueix en favor de la lactància materna. (más…)