La següent publicació va ser un text escrit originalment per al meu blog personal l’any 2013, però que rescate a causa de la sensació de deriva que provoca en una mare lactant una al·lèrgia alimentària en el seu fill. Martín, actualment, és a punt de fer els 4 anys i als 14 mesos, després d’un any de dieta exempta d’aliments al·lergògens, va superar la seua intolerància. Només emmarcar la valuosa tasca dels grups de mares i pares de fills al·lèrgics, que en l’actualitat i de manera voluntària donen informació, guien, orienten, recopilen i comparteixen aquesta informació, que estan pràcticament online per a qualsevol consulta o dubte sobre les al·lèrgies en els xiquets. Ells alleugereixen el nostre camí i em sent orgullosa de moltes mares que s’enfronten tots els dies al repte d’alletar a fills al.lèrgics i mantenir-los fora de perill.

street-art-99677_640_0” Últimament, en molts fòrums i grups de mares que freqüente, llig molts dubtes referents a la IPLV. Que si la meua amiga em va dir, que si el pediatre em va dir, que si la meua sogra em va dir… Hi ha molta informació al voltant d’una mare amb un bebé intolerant i molt poca d’aquesta informació flueix en favor de la lactància materna. Per a començar, he de respondre amb un sí rotund. Sí que es pot alletar amb llet materna i en exclusiva a un bebé amb intolerància a la proteïna de la vaca. Martín té ara 8 mesos i porte una dieta sense proteïna des que ell tenia mes i mig. Per a saber de què estem parlant, volguera indicar que IPLV-APLV són les inicials per a la intolerància o al·lèrgia a la proteïna de la vaca (PV), molt comú en xiquets menors d’un any. L’al·lèrgia es deu a una resposta immunològica de l’organisme enfront de substàncies estranyes. En ser una al·lèrgia alimentària, els símptomes, el diagnòstic i tractament són el mateixos en tots els casos, dels quals parlaré més endavant. El diagnòstic del IPLV la majoria de les vegades sol ser erroni o més bé tardà, ja que la proteïna de la vaca produeix una gran varietat de respostes anòmales en l’organisme i per això és difícil de detectar amb exàmens de sang. Personalment, el millor diagnòstic és l’observació i l’eliminació de certs aliments de la dieta de la mare. En el nostre cas, el diagnòstic de Martín va ser fàcil. En no separar-nos, l’inici de la lactància materna va ser immediat i encara que vam tenir problemes de sucre (hipoglucèmia), l’endemà ja prenia llet materna en grans quantitats (també gràcies a la lactància en tàndem). Martín, les primeres setmanes, dormia damunt de mamà o de papà i després al costat de mamà ja que abans de nàixer havíem decidit fer collit (dormir junts). Durant el dia sempre estava en braços ja que volíem intentar no trencar el seu contínuum mentre ens fóra possible. El resultat va ser un bebé que no plorava, perquè tenia totes les seues necessitats satisfetes. Passades tres setmanes va començar el canvi. Vomitava quasi sempre, plorava molt i el seu plor era de dolor, estava irritable i va començar a fer caca cada 3 o 4 dies. El més usual en les intoleràncies és la diarrea, però a nosaltres ens va tocar el restrenyiment en la nostra llista de símptomes. Durant la presa se soltava i agarrava moltes vegades, no mamava tranquil, i plorava. No aconseguia adormir-se al pit ja que no el tranquil·litzava i va començar a recórrer al seu dit per a calmar-se. Sabíem que no era normal, aquell no era el bebé tranquil d’abans (perquè els bebés no ploren perquè sí, sempre que ploren és per alguna cosa). Així que vaig començar l’observació amb deteniment i em vaig adonar que encara que als matins no estava bé del tot, era sobretot a les vesprades i nits quan es trobava realment malament, amb la casualitat que a les vesprades jo em prenia un gotet de llet amb xocolate per a berenar. També vaig observar que vomitava quasi sempre al voltant d’una hora després de les preses i que el vòmit no era reflux perquè no era líquid, la llet ja estava fermentada, en coàguls. Un dissabte per a dinar vaig menjar carn de vedella rostida i a les 5 de la vesprada tenia a Martín vomitant com volcà en erupció, així es van confirmar les meues sospites. Si dic que per a mi ha sigut fàcil la detecció, és perquè em compare amb moltes altres mares i bebés. Fa uns anys, amb prou feines hi havia informació sobre aquest tema i diagnosticar un IPLV costava fins a quasi 6 mesos, com en el cas de la meua amiga Ida Lucía i el seu bebé Alejandro, qui per una falta de diagnòstic eficient, el seu bebé va arribar a fer caca amb sang perquè el seu intestí gros estava massa danyat. Crec que aquests pares i mares ho van tenir difícil, però ens han anat obrint camí i han escrit en fòrums, han bolcat les seues experiències en grups i xarxes socials i han creat blogs amb molta informació d’aliments a evitar i de com realitzar l’observació i l’eliminació dels aliments de la dieta. L’endemà de menjar carn rostida em vaig llevar directament tot el que jo sabia que tenia la proteïna. A més de la carn, no és solament la llet, formatge i iogurts com pensa molta gent. Pràcticament tot el menjar processat porta llet, lactosa o conservants de la proteïna. Jo, de la meua amiga tenia informació de primera mà. A ella, amb molta tristesa, li va tocar abandonar la lactància materna. Jo estava disposada a continuar la seua lluita, per ella i per nosaltres. Quan vaig ser al pediatre aquell mateix dilluns, també vaig tenir molta sort, el pediatre tenia un fill d’uns dos anys i casualment també havia sigut intolerant. Em va explicar que les proves que es fan mitjançant els exàmens de sang (IgE) no tenien molt de sentit en un bebé tan xicotet (encara no havia complit els dos mesos), que l’única cosa que podia fer era eliminar certs aliments de la meua dieta i asseure’m a esperar que es trobara millor. Per descomptat, em va preguntar quin moment del dia es trobava pitjor i el vaig traure ràpidament del dubte, no eren uns simples còlics del lactant (que en la meua molt humil opinió, no existeixen). Jo vaig anar al pediatre amb la informació a la mà, ell va corroborar les meues sospites, i encara que directament no em va oferir una recepta mèdica amb el nom d’una llet artificial, em va fer un xicotet comentari sobre com de “difícil” podia ser la lactància materna per a aquests casos. Moltes mares pensen que perquè el seu fill vomita o perquè té diarrea ja és intolerant. S’etiqueten de males mares per prendre’s un cafè amb llet o per equivocar-se amb el menjar. Una altra mare, recorde que contava amb tristesa que el pediatre fins i tot la va renyar, la va titllar d’irresponsable per seguir amb la lactància materna i no donar-li un biberó amb llet neofilitzada d’arròs, que a més de caríssima, sap a rajos i fa una olor encara pitjor (l’olor em recorda sempre a un magatzem d’animals i pinso), fa una olor però que molt roïna. Però el que em sembla realment de riure, és que hi ha pediatres que “diagnostiquen” IPLV i recepten llets artificials que provenen de la vaca. Per a quedar-se bocabadat. Ara bé, no tots els bebés que vomiten, tenen còlics i diarrea, pateixen de IPLV i òbviament, no totes les mares que tenen un bebé amb IPLV estan disposades a “sacrificar-se” canviant la seua alimentació. Per la meua experiència, crec que no és un sacrifici, ni suposa grans esforços. Amb una mica d’organització, saber què es pot menjar i què no, què comprar i on comprar, podem trobar l’equilibri perfecte per a continuar amb la lactància materna sense posar en risc la salut dels nostres bebés. I com aquest tema, és realment de tesi doctoral, deixe per a la segona part explicar-los com vaig canviar la meua alimentació i gràcies a això, en tan sols una setmana vaig comprovar la millora, i com als quinze dies, ja estàvem els dos molt però que molt bé.”   baby-1737161_1920 María Yulieth Peñuela Carvajal

3 Comments on IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 1 : Observació i diagnòstic.

  1. Hola!!! Yo llevo 15 días en dieta estricta sin lácteos ni derivados, y no he visto mejoría alguna en mi bebé, al contrario, ha llorado peor por las tardes, pero me doy cuenta que la carne de res no la he dejado de consumir, será eso lo que sigue contribuyendo al malestar??
    La carne de res también contiene proteína de leche de vaca?? Agradezco mucho su respuesta por favor!! Soy una mamá desesperada ☹️

  2. Hola Maria me encanto leerte, estoy pasando por algo similar y lo que más me angustia de todo esto es la falta de información y contención por parte de los médicos , mi hijo al parecer es Iplv y yo estoy con la dieta, tenes un mail donde pueda contactarte ? Gracias

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *