Categoría: Crianza

Exercici i diversió en Lligam amb Paloma Gandia

A voltes ens enxampeu donant pit, criant, anant a reunions del col·le i semblara que en Lligam no passara gens, i no és així. A més de les nostres labors maternals i situacions personals, hi ha un gran equip de dones treballant, organitzant xicotetes o grans accions per a fer la visible el tipus de criança que des d’ací defensem.

Des de les diferents comissions de treball arriben propostes continues que cal estudiar, valorar i dur a terme si així ho creiem oportú i els vents (sobretot els econòmics) són favorables.

I sense dilació, us volia ensenyar una activitat que es va organitzar des de la comissió DONA i va ser dirigida per la professora de Masters, Paloma Gandia. L’activitat consistia a fer exercici físic, 1 hora de Zumba i 1 hora de Pilates. A més de l’exercici, el millor de tot va ser ajuntar-nos per a riure’ns i passar-ho bé. Perquè la mamà que està criant també necessita temps per a ella i encara que ho robem de les nostres hores de somni, riure com ho vam fer aquell dia, a voltes no té preu.

Aquesta activitat es va fer tancada per a sòcies de Lligam i era gratuïta, però ens encantaria saber si a la gent que ens llig i que no és sòcia, potser li vindria de gust participar en una classe o esdeveniment així. Si rebérem moltes respostes afirmatives valoraríem la possibilitat que es fera alguna activitat d’aquest tipus oberta per a tots els públics.

 

Curs Créixer junts

Aplega la Primavera i, amb el florir dels arbres i de les plantes, amb el florir de la vida, des de LLIGAM vos convidem a participar en el curs “CRÉIXER JUNTS” de MAITE SANCHEZ PINUAGA.
 
Un curs per aprendre a Créixer Junts: junt a la Primavera, junt als nostres fills, junt a la nostra família, junt als nostres companys,… I, qui sap, si aquest creixement ens done fruits a l,estiu i tinguem alguna cosa nova que oferir al món!!!…
 
Ho tenim tot preparat!!! Vos esperem amb molta il.lusió de gaudir del moment, del lloc i de la companyía!!
 
 
 

 

Curs CRÉIXER JUNTS amb Maite Sánchez Pinuaga

Introducció al curs:

Vivim en un món convuls, tant a nivell social com individual, resultat d’haver rebut una criança familiar i social poc respectuosa que ens ha convertit en adults temerosos que desenvolupen tota mena de mecanismes de lluita/evitació per a poder sobreviure.

Perquè un ésser humà puga VIURE, no sols sobreviure, és necessari que siga respectat des de la seua concepció. Si és respectat, podrà respectar. I amb éssers que cresquen així, es podrà crear un món més pacífic.

Un dels requisits imprescindibles perquè puguem criar respectuosament és curar les nostres ferides de la infantesa. Si no realitzem aquesta tasca, correm el perill de transmetre fantasmes personals als nostres fills. La conseqüència final de transitar aquest camí és que recuperarem la llibertat perduda en la nostra infantesa per a elegir allò que realment volem, no allò que per por hem aprés a elegir. És un regal per als nostres fills i per a nosaltres mateixos. És un regal per al món!!

Maite Sánchez Pinuaga és psicologa clínica, autora del llibre “Ecología infantil y maduración humana”. Du trenta anys treballant en la promoció de la salut i la prevenció de la psicopatologia (des de la gestació, embaràs, part, lactància, puerperi i criança, fins a l’adolescència).

Treballa, precisament, en l’acompanyament de les persones que elegeixen realitzar aquest camí de cura personal. És una de les primeres professionals que, en Espanya, van començar a treballar aquesta visió preventiva de l’ésser humà. Primer com a cofundadora de l’ESTER (Escola Espanyola de Psicoteràpia Reichiana), un dels principals llocs on es treballa aquesta perspectiva, com a conductora i coordinadora de l’Àrea de Prevenció.

El seu interés vocacional de coneixement profund de l’ésser humà l’ha dut, amb el pas dels anys, a explorar altres camins complementaris que l’han anat enriquint professionalment i personalment fins a arribar, a dia de hui, a un moment de maduració professional i personal que li permet acompanyar aquest procés personal des d’una visió molt més profunda de l’ésser humà.

És per tot això que considerem un privilegi poder oferir des de la nostra associació el curs que realitza: CRÉIXER JUNTS.

 

Descripció, objectius i metodología

Es tracta d’un cicle de tallers teoricovivencials sobre l’educació i la criança on s’exposaran, en primer lloc, les bases necessàries per a un desenvolupament humà saludable. Es realitzarà una exposició teòrica de cada fase del desenvolupament: la vida intrauterina, part, oralitat primària i secundària, genitalitat infantil fins a l’adolescència i maduresa humana.

A partir d’ací, s’aproparem a la pròpia vivència emocional de les diferents fases en la nostra evolució infantil per a prendre consciència de les nostres maneres actuals d’actuar en el món, i concretament, en la criança dels nostres fills.

En les relacions pare/mare i fills/filles es desperten i manifesten les experiències infantils principals de cada persona. És, per tant, una gran oportunitat per a prendre consciència d’un mateix i dur a terme una transformació interior i d’evolució respecte a la criança, educació i relació amb els nostres fills.

Finalment, compartirem sensacions individuals i experiències concretes

 

Condicions i desenvolupament

El curs transcorre al llarg de quatre encontres, de 10 a 14h, els dies 14 d’abril, 12 de maig, 9 de juny i 7 de juliol.

L’import del curs és de 40€ per sessió i persona: inclou el pagament del curs, de l’esmorzar i del dinar, on pot acudir la família (per a qui no es quede a dinar, el curs costarà 35€ per sessió). Cada familiar adult i xiquet/a major de 12 anys que acudisca al dinar realitzarà una aportació de 5 euros.

Es requereix un mínim de 12 persones.

 

*NOTES:

1.Es tracta d’un curs complet dividit en quatre mòduls (no són mòduls individuals). El motiu que s’oferisca el pagament fraccionat (40€/sessió) es per facilitar aquest pagament (qui vulga pot abonar-lo tot d’una).

És per això que es demana a les persones participants un compromís seriós respecte a la seua assistència, per evitar la disminució progressiva de participants.

Per tal d’afavorir aquest compromís personal, es realitzarà la primera sessió a manera d’introducció general del curs perquè, a partir de la seua valoració, les persones inscrites notifiquen si desitgen seguir avant amb la resta del curs (les següents tres sessions).

2. Els bebés lactants són benvinguts. Els xiquets més fadrins, en cas d’assistència, poden romandre amb un acompanyant adult a la resta d’instal.lacions de l’espai.

Inscripcions i més informació:

crianca@lligam.org i telèfon 656937572

 

Curso Crecer juntos con Maite Sánchez Pinaga

MANIFEST DE LLIGAM 8 DE MARÇ DE 2018

Molts dels valors que defensa Lligam, associació per a una criança humanitzada, són valors absents en aquest sistema global de capitalisme ferotge, són valors que cal recuperar per a millorar la societat: són valors revolucionaris!

I la dona, si esdevé mare de manera conscient i lliure, pot ser receptora, recuperadora i divulgadora d’aquests valors fonamentals. Des de l’associació Lligam denunciem que aquesta societat androcèntrica i patriarcapitalista devalua i aliena la maternitat, activitat exclusiva de la dona. La maternitat, en canvi, té el poder de visibilitzar qüestions les quals, lluny de ser només de les dones, tenen una dimensió política i social indiscutible:

Un feminisme que no compte amb un discurs sòlid, contrastat i sustentat per un nombre significatiu de mares, sobre la maternitat, no té futur. I no té futur perquè el Patriarcat arrela i es perpetua tot operant sobre el fet que són les dones les que gesten, parixen i alleten. I una anàlisi errònia d’allò que la maternitat és com a fet propi de les dones i com a característica biosocial de l’espècie no podrà ser mai la base d’una emancipació real. (…) Menystenir el “fet biològic” ineludible existent (…) és un assumpte carregat d’implicacions polítiques i socioeconòmiques que són les que articulen les jerarquies i canalitzen la subordinació de les dones: que són, en suma, les bases del patriarcat” (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Denunciem que tornem a ser menyspreades i sotmeses quan s’invisibilitza el gran poder que la maternitat ens confereix, com a fita vital que potencialment ens permet revisar-nos com a persona, esdevenir més conscients de la nostra vida i la de la nostra família i connectar-nos amb la resta de la comunitat. L’experiència de la maternitat pot ser una experiència apoderadora que ens permeta observar, detectar, analitzar, reflexionar, denunciar i actuar enfront de les injustícies que es viuen al món i hui i ací manifestar la desigualtat en l’exercici dels drets de les dones respecte dels homes.

Per això en Lligam, feminisme i maternitat, com a pràctica política i subversiva, van de la mà.

Reivindiquem fer visible el paper de la dona que és mare com a recuperadora i divulgadora dels valors intrínsecs a l’ésser humà: el contacte, la presència, mirar als ulls, parar i alentir els ritmes, la paciència, la calma, acompanyar, respectar, fer allò que podem, fer allò que volem i conscientment hem triat i no allò que “devem” segons els interessos o els prejudicis d’altres. Cada dia les nostres filles i fills ens mostren aquests valors i actituds i ens conviden a retrobar-les dins de nosaltres. Per això, volem començar de nou cada segon, poder improvisar i experimentar, deixar allò que no ens pertany i viure plenament la criança de les nostres filles i fills tot respectant la seua integritat com a persones.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones, també les qui són mares, a peces intercanviables en una cadena de producció i així afavorix les desigualtats laborals i, en especial, el càstig que suposa ser mare per a la carrera professional d’una dona. Desigualtat que es dóna sovint també en l’àmbit familiar, ja que solem ser les mares les que carreguem pràcticament la totalitat de la cura de les filles i fills, de les tasques de la llar i renunciem al nostre sou professional o a una bona part d’ell, revisem i reorganitzem els nostres horaris i fem una gran quantitat de canvis i renúncies que sovint no són lliures sinó “obligades” pel sistema de dominació patriarcal i neoliberal que lluny de posar la vida de les persones més vulnerables en el centre la situa enmig d’una cadena productiva depredadora. La idea subjacent de tot això és que tota activitat humana ha de servir per a augmentar les quotes de riquesa d’unes poques persones; la nostra vida ha de ser productiva, individualista i consumista. La part reproductiva de la humanitat sols interessa per a fer-ne negoci, i no es posa al centre del debat perquè en ella la dona té un paper intransferible i transcendental.

Reivindiquem el respecte profund que mereixem com a dones en la nostra naturalesa cíclica. Fem una crida general a la necessitat que la societat conega què significa ser cíclica i els processos pels quals passa (o pot passar) una dona al llarg de la seua vida (menstruació, embaràs, part, lactància, puerperi, menopausa) i que es deixen de ridiculitzar i infantilitzar aquests processos per a posar-los en el lloc que es mereixen amb rigor professional, maduresa personal, respecte i amor, com a creadores de vida que som. I, per això, volem ser la primera i única veu en tot allò referent al nostre cos. És fonamental que es deixe d’objectivitzar el cos de les dones tot ignorant el nostre ésser complet i que d’aquesta manera puguem construir una relació equilibrada, respectuosa i empoderada entre l’home i la dona, entre el femení i el masculí siga com siga que això es manifieste en les persones.

Denunciem, per tot això, la ignorància de la dona com a pacient o usuària en l’entorn sanitari, fins i tot en les investigacions mèdiques, actualment controlades per grans empreses dedicades a la venda de productes diversos que conceben la dona i els nadons com un mercat. En aquest entorn, el sanitari, es fan encara pràctiques mèdiques basades en el prejudici sobre la dona incapaç de dur endavant la gestació i el part de les seues filles i fills i la qual, per tant, no té res a dir en aquest procés. Amb aquesta idea, se’ns dirigeix, se’ns posa en dubte, se’ns critica, se’ns humilia, se’ns coarta el nostre dret i poder de decisió sobre com volem dur el nostre embaràs, el part i el naixement de les nostres criatures i el necessari temps de puerperi. L’evidència científica afirma que seguir el procés i el ritme natural de la criatura que naixerà i del nostre cos, que està preparat per al part, si no hi ha cap patologia, és la forma més sana de fer-ho.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones que són mares a simples “aparells per a produir criatures” i que som tractades com un recipient sense valor i aquesta visió, que pot parèixer radical, es manifesta contínuament en les polítiques socials que no fan possible l’exercici tranquil i natural de la lactància materna ni establir el lligam mare-criatura fonamental per a una criança de qualitat durant el temps que siga necessari.

Reivindiquem, en conseqüència, que en l’àmbit sanitari s’actualitze el personal corresponent segons dictamina l’evidència científica en matèria d’obstetrícia i ginecologia. Demanem que es permeta que la dona parisca en la posició que necessite en eixe moment, que s’informe a la dona sobre qualsevol intervenció que es considere realitzar i se sol·licite la seua autorització i que s’afavorisca, també, que el part comence per si mateix i no s’induïsca aquest de manera arbitrària. És necessari que s’assegure el pell amb pell entre la mare i la criatura des del primer minut del naixement i que s’acompanye a la mare, i si és el cas a la seua parella, des del respecte, la confiança, l’empatia i el sentit de la intimitat que requereix eixe moment.

Reivindiquem el dret a ser usuàries de la sanitat i ciutadanes de primera, amb una informació veraç i actualitzada per a totes les dones sobre els beneficis de la lactància materna però també tota la informació sobre les possibles complicacions que poden estar associades a l’alimentació amb llet de fórmula. Aquesta informació hauria de ser rigorosa i ajustada a les darreres investigacions mèdiques i no mediatitzada pels interessos de les grans multinacionals dedicades a l’alimentació dels nadons. Una actuació responsable i formada en aquest tema per part del personal sanitari que acompanya els primers anys de vida de les nostres criatures és una qüestió fonamental de salut pública.

Exigim, per tot això, que es reconega socialment i política el valor que tenen la maternitat, la criança i la cura de les persones per a engendrar societats més igualitàries, sostenibles i justes. Per això, els permisos de maternitat i lactància han de durar com a mínim el temps que l’evidència científica recomana respecte a la lactància i a la criança de les criatures en els primers anys. El sistema laboral ha d’incorporar normatives que permeten i afavorisquen la cura i l’atenció a les necessitats de la infància i altres persones que ho precisen.

La trascendència del vincle primari en tot el desplegament posterior de la vida individual i social ens permet afirmar que una societat que respecte una maternitat amorosa i libidinal que dispose dels temps, els recursos i el reconeixement adequat, és la més encoratjadora promesa d’una societat millor”. (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Perquè juntes, ho podem tot: les dones movem el món i ara l’aturarem!

 

Participació en el programa Diana al CEIP Martinez Valls d'Ontinyent

Diuen que la vida està plena de belles casualitats i aquest és un d’aquells casos, en els quals sense esperar-ho, he ensopegat de ple amb una experiència enriquidora i motivadora: La meua participació en el programa Diana en el CEIP Martínez Valls els dies 4 i 5 de maig.

El programa Diana engega una sèrie d’activitats didàctiques amb la finalitat última d’incentivar la presència de xiquetes i joves en les carreres tecnològiques, realitzant intervencions en els centres educatius entorn del Dia Internacional de les Xiquetes en les TIC, que trenquen amb els estereotips de gènere aprofitant el potencial de la programació per a fomentar la creativitat, el desenvolupament de pensament lògic i abstracte, el treball en equip, o la resolució de problemes. El programa és de l’Institut de la Dona per a la Igualtat d’Oportunitats i està cofinançat pel Fons Social Europeu, desenvolupant-se en coordinació amb els Organismes d’Igualtat de les Comunitats Autònomes.

La setmana passada, l’Institut de la Dona va contactar amb l’empresa per a la qual preste els meus serveis professionals (Gestiweb, SL) per a concretar la col·laboració en el programa, casualitats d’aquelles, havia llegit recentment una publicació que feia referència al mateix programa i em vaig emocionar en saber el que jo podia aportar com a dona des de la meua experiència professional.

El taller es va dur a terme en les dues classes de quart primària en el CEIP Martínez Valls d’Ontinyent. El taller es va desenvolupar en tres parts: la primera part és una sèrie de dinàmiques amb l’objectiu d’entendre què és la programació de forma senzilla i divertida; la segona, experimentar amb Scratch (llenguatge de programació) i la tercera, en la qual vaig intervenir jo, era un espai de diàleg, en el qual vaig interactuar amb els xiquets explicant-los la meua experiència en l’entorn tecnològic. Crec que tenia moltes cartes a favor, ja que el sol fet de trencar amb la seua rutina d’estudi fa que, d’alguna manera, els xiquets i xiquetes estiguen a l’expectativa del que està per venir. Em vaig presentar i vam parlar de moltes coses. Els vaig explicar que havia anat a la Universitat i que havia estudiat una carrera en la qual les dones som minoria (Enginyeria de Telecomunicacions).

Els vaig parlar del meu dia a dia, que en el meu treball sóc l’única dona, que en la meua oficina l’ambient laboral és excel·lent però que fora d’ella encara entropesse amb homes que se sorprenen en comprovar que el meu treball és d’anàlisi i programació, i que m’agradaria que açò no passara. Vam parlar de la cada vegada més omnipresència de la tecnologia en les nostres vides i de la necessitat d’adaptar les professions i oficis al desenvolupament tecnològic. Vam parlar dels rols i del treball en equip, de les capacitats i de la independència de gènere per a desenvolupar-les. Vaig parlar de l’aportació que com a dones fem a la tecnologia, creant un codi més amable i com, poc a poc, fem incursions en un món “d’hòmens”.

Perquè açò ens volien fer creure, que la ciència i la tecnologia era d’hòmens. 20 minuts no donen per a molt, així que molt lleugerament els vaig explicar qui era Margaret Hamilton, que va programar l’Apol·lo per a portar la humanitat a la Lluna, de les programadores ENIAC i de Grace Hopper que va crear el llenguatge COBOL, present en la majoria de programari Bancari. Vaig lamentar no haver pogut tenir més temps per a explicar més històries i plantejar moltes altres qüestions, i vaig gaudir de l’herència docent que corre per les meues venes. Vam parlar de ball, de cuina, d’entrenar-se i treballar tant la ment, com el cos. Vam parlar de l’aparença i de com no ha d’afectar al nostre acompliment professional, que només hem de vestir amb allò que ens faça sentir bé. Impossible resumir.

Els xiquets amb els quals vaig interactuar tenen un avantatge social, ja que durant el diàleg vaig comprovar que la majoria d’ells en la seua casa tenen tauletes, mòbils intel·ligents, ordinadors i videojocs i en l’aula d’informàtica disposaven de suficients ordinadors i diversos xiquets de la classe em van contar que havien fet cursos de programació amb legos, però sabem que aquesta no és la realitat de tots els xiquets d’Espanya. Em va cridar l’atenció que una xiqueta m’explicara la seua experiència en el curs de programació i el que havia aconseguit. Sí, em va cridar l’atenció perquè encara vivim en una societat en la qual les xiquetes volen ser princeses i no enginyeres, i en la qual al meu fill Martín li diuen que el ballet és per a xiques i que les sabatilles de color rosa també.

Dins de la nostra associació, en nombroses ocasions, hem tocat el tema de la ‘cossificació´’ del cos femení, dels rols de gènere i de com, com a mares i pares, podem i devem canviar el nostre entorn canviant l’educació dels nostres fills. Queda molt treball per davant, però espere que la meua xicoteta aportació haja deixat alguna llavor per a futures professionals o, simplement, per a dones segures que les seues capacitats no seran menyscabades pel seu gènere.

Gràcies a les tècnics de l’Institut de la Dona per permetre’m viure aquesta experiència, al meu cap que em va permetre disposar de l’horari de la jornada laboral per a poder participar i a tots els xiquets que van compartir una estoneta de la seua vida i de la seua llar amb mi.

Ara només queda continuar en el camí, perquè aquests tallers i programes no siguen una excepció, perquè en tots els centres públics xiquets i xiquetes puguen accedir a classes de programació i descobrir nous móns de creativitat i treball en equip i afermar les seues capacitats independentment del seu gènere.

Maria Yulieth Peñuela Carvajal

 

Nova xarrada de Lactància Materna en l'IES Jaume I d'Ontinyent

El 8 de Maig es va a realitzar una altra xarrada sobre lactància materna, esta vegada per als alumnes d’auxiliar d’infermeria 1r i 2n curs de l’institut Jaume I d’Ontinyent,  2017. 
 
Els temes van ser: 
Història i evolució de la lactància.
La lactància en els nostres dies. 
Mites i frases errònies.
Hipogalàctia vertadera.
Actitud i coneixements dels auxiliars d’infermeria.
Bancs de llet materna.
 
L’experiència de la xarrada va ser molt positiva ja que entre els alumnes d’auxiliar d’infermeria es trobaven jóvens sense informació prèvia en lactància, mares que ja havien donat el pit de forma satisfactòria i reeixida mentre que unes altres, tenien experiències agredolces i dubtes sobre per què va fracassar la seua lactància . 
 
Entre els alumnes, es trobaven hòmens i dones amb bastants coneixements en lactància, també els que no tenien prèvia informació, però mostraven una escolta activa i interés per a poder ajudar, recolzar i respectar a eixes mares, en un futur laboral i personal, en la seua decisió d’alletar . 
 
Gran part de l’èxit de la LM és degut a l’entorn que envolta la mare, ja que després del part es troba en un moment vulnerable en el qual, a vegades, se sent jutjada i desbordada .
Tots podem ajudar al fet que una mare se senta lliure i recolzada en la seua decisió d’alletar. Una mirada, un comentari, un gest, tot compta en aquests moments en els quals la mare ha d’empoderar-se i confiar en ella mateixa i en el seu cos.
 
Agraïsc als professors de l’Institut Jaume I d’Ontinyent que hagen comptat amb mi per a poder posar el meu granet d’arena en un tema complex i a vegades ple de mites i consells erronis . L’alimentació d’un bebé deu ser una decisió presa des de la informació, la responsabilitat i la llibertat.
 
Marta Mora
 
 

Cap de setmana pedagògic a Ontinyent

Des de Lligam, associació per a una criança humanitzada, hem organitzat un cap de setmana pedagògic on tindran lloc diferents tipus d´activitats. Primerament, el divendres 3 de febrer de 18:00 a 20.00 hores al Centre Cultural Caixa Ontinyent es  desenvoluparà una xerrada  gratuïta sobre la criança en l´etapa de 0 a 3 anys, impartida per Magda Solera, membre de la XELL, Xarxa d´Educació Lliure.  Així mateix, es presentaran diversos cursos que s´han plantejat per a  aquest any. Aquests cursos o monogràfics estan relacionats amb la criança i la infancia per tal d´aproximar-nos en l´acompanyament des d´una mirada respectuosa els primers anys de vida.

   El  dissabte 4 de febrer al Centre Cultural Caixa Ontinyent disfrutarem d´una Jornada de diàleg: Creixem junts en l´adaptació escolar. Què signica i com viuen els xiquets/es i vivim les mares/pares i professionals de l’educació aquest procés. Constarà de dues parts. De 9,30 a 11,30 s´ofereix  un taller gratuït per al que cal inscriure´s prèviament per reservar plaça a: crianca@lligam.org i d´una taula redona oberta a tota la ciutadania on participaran els següents convidats parlant-nos dels seus projectes: Mares de dia. Asociación Casas Nido; Ludoteca La Nuvola, Comissió de Criança la Xell i el Col.lectiu Descobrim junts. També participaran diverses escoles de la nostra comarca i alrededors  mostrant-nos el seu projecte educatiu, el qual estarà exposat al Centre Cultural Caixa Ontinyent durant el divendres i dissabte. De segur será una experiència molt enriquidora i on tots aportem i aprenem coses noves. Tan  el divendres com el dissabte hi haurà un espai de joc per als menuts de 3 a 6 anys sempre que acudisquen acompanyats d´un adult.

El diumenge 5 de febrer de 10:00 a 14:00 hores ens estrenarem amb el primer monogràfic: L´acompanyament. El paper de l´adult. Parlarem de quines són les bases de l´acompanyament, quins són els referents que ens inspiren i quines són les necessitats autèntiques dels infants en l´etapa de 0 a  3 anys. A través de dinàmiques vivencials revisarem el paper de l´adult, com ens comuniquem, com ens acostem als infants i les famílies, tot abordant que significa estar presents. Dinamitza el curs Magda Solera, mare, mestra d´educació infantil i psicomotricista, formada en pedagogia sistémica  i participant de “ Activació d´un nou paradigma de vida” amb la Rebeca Wild i el Mauricio Wild. Pot participar tota persona interessada amb el tema. El preu del monogràfic és de 50 euros per persona; 70  parella o 35 si és família monoparental. Per fer la reserva, cal escriure un mail a:  crianca@educaciolliure.org. Vos esperem!

IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 1 : Observació i diagnòstic.

La següent publicació va ser un text escrit originalment per al meu blog personal l’any 2013, però que rescate a causa de la sensació de deriva que provoca en una mare lactant una al·lèrgia alimentària en el seu fill. Martín, actualment, és a punt de fer els 4 anys i als 14 mesos, després d’un any de dieta exempta d’aliments al·lergògens, va superar la seua intolerància. Només emmarcar la valuosa tasca dels grups de mares i pares de fills al·lèrgics, que en l’actualitat i de manera voluntària donen informació, guien, orienten, recopilen i comparteixen aquesta informació, que estan pràcticament online per a qualsevol consulta o dubte sobre les al·lèrgies en els xiquets. Ells alleugereixen el nostre camí i em sent orgullosa de moltes mares que s’enfronten tots els dies al repte d’alletar a fills al.lèrgics i mantenir-los fora de perill.

street-art-99677_640_0” Últimament, en molts fòrums i grups de mares que freqüente, llig molts dubtes referents a la IPLV. Que si la meua amiga em va dir, que si el pediatre em va dir, que si la meua sogra em va dir… Hi ha molta informació al voltant d’una mare amb un bebé intolerant i molt poca d’aquesta informació flueix en favor de la lactància materna. (más…)

Lactància materna: Mites i frases típiques

Informació útil per fugir de falses creences i consells desafortunats amb què diàriament es troben les mares lactants.

lligam-03-img-dipticolactancia

He tingut una cesària, em tardarà més a pujar la llet? NO, les cesàries no retarden la pujada. Aquesta es produeix en el moment en què la placenta es separa de l’úter i això ocorre tant en part vaginal com en cesària. Entre les 48 i 72 hores del postpart es produeix la pujada. Allò que cal és que algú s’encarregue d’apropar el bebé a la mare tantes vegades com siga necessari (entre 10 i 12 al dia) per tal d’assegurar una bona estimulació. I si no tinc llet? El 95% de les dones poden fabricar llet. La hipogalàctia (escassa producció de llet) vertadera es dóna en ocasions molt comptades. L’escassa producció de llet vertadera és un cas molt estrany. El que ocorre la majoria de vegades són una sèrie de problemes que tenen el seu origen en la falta d’informació, la pressió i la inseguretat de la mare produïdes per l’entorn, les recomanacions contradictòries i errònies, la imposició d’horaris per donar el pit i les poques vegades que la mare es posa el bebé al pit. Sovint els pares tenen expectatives que no es corresponen amb la realitat, esperen horaris de somni i aliment puntuals, alguna cosa que poques vegades ocorre en la vida real. Enfront d’açò culpen a la lactància de tots els seus problemes. I de nou, per desconeixement, aquests pares acaben pensant que el xiquet plora per fam i que la mare no té suficient llet. Per a tenir més llet solament cal posar al bebè més sovint en el pit. A mi, se’m va tallar la llet La llet del pit ni es talla ni s’acaba. No és cert que un impacte o un esglai tallen la llet. És possible que baixe un poc la producció per l’adrenalina, però açò sempre és momentani i en cap cas afectarà a la lactància. Els xiquets que prenen pit tenen un intens contacte amb la mare, per això noten la seua ansietat o tristesa. Per tant, poden mostrar-se més irritables, però és una falsa creença que la llet “es talle”. I si et demana tan sovint, això és que es queda amb fam Aquesta frase assalta les mares molt sovint. La llet materna es digereix ràpidament, per tant és la ideal per al bebé. Hi ha moments de desajustaments, sobretot al principi, quan el bebé comença a necessitar que el pit produïsca més quantitat de llet i el reclama amb insistència. La mare en aquests moments pensa: «Ja no tinc llet!». Cal no perdre la calma i tenir paciència; és l’única forma que té el bebé d’assegurar-se un augment de producció. I té solució: cal que et poses al pit el bebé sempre que ho demane, encara que semble impossible que tinga fam. En dos o tres dies els pits s’ajustaran perfectament a la nova demanda. El bebé i el pit saben sincronitzar-se perfectament, confia en tu i en el teu bebé; ell sap molt bé allò que necessita. Quan el pit està sempre blanet és que ja no produeix llet És justament el contrari; en aquesta etapa és quan millor funciona i ja no està congestionat. Amb el pas del temps l’organisme de la mare es regula i comença a produir la llet justa, i a més ho fa de manera immediata, és a dir, quan el bebé comença a succionar, el pit inicia la producció de la llet. Entre els 3 i 6 mesos el pit de la mare deixa de gotejar, encara que alguns no ho fan mai. Que la mare deixe de sentir els pits durs entre les preses és senyal que funcionen perfectament i que produiran just el que el bebé necessita. Si l’agafes molt al braç i li dónes el pit cada vegada que demana, el “malcriaràs” NO. És justament el contrari: en la lactància materna tan sols un 10% és nutrició, el 90% és estimulació sensorial que contribueix a l’autoregulació del bebé, a crear-li un vincle estable, un lligam segur imprescindible per establir la seua seguretat i independència en un futur i un desenvolupament òptim del seu cervell. Tinc la llet “aiguada”, la meua llet no alimenta Aquest és un dels mites més estesos que fa que moltes mares erròniament donen suplements de llet artificial, fet que acaba provocant una menor producció de llet en el pit i el fracàs de la lactància. La llet materna és l’aliment exclusiu i perfecte per a la nostra espècie, tota la resta està sempre per davall. S’ha comprovat que fins i tot mares desnodrides i en situacions de precarietat produeixen llet de qualitat ja que les cèl·lules que fabriquen la llet se les arreglen per extraure tot allò necessari perquè no li falte de res al bebé. El cos de la dona utilitza sempre el mateix patró per fabricar llet i s’adapta al tipus de vida de qualsevol mare. No existeixen mares amb bona llet i dones amb llet roïna. És important saber que la composició de la llet va canviant durant la presa i durant les diferents edats del xiquet/a, adaptant-se perfectament la quantitat de proteïnes, greix, etc. Durant la presa, la llet, a l’inici, és aigualida, lleugera, quasi transparent, i calma la set; en canvi, al final de la presa és una llet més espessa i amb més greix. Per això és tan important que el bebé buide bé el pit i es solte ell sol abans d’oferir-li l’altre. El greix es troba al final. Si dónes el pit, tindràs els pits caiguts Els pits de les dones acaben de desenvolupar-se durant l’embaràs; aquests canviaran d’aspecte tant si dónes el pit com si no. A més, en el canvi del teu pit allò que influeix és l’edat, la genètica, la quantitat de greix en la mama…, no la lactància. El teu fill utilitza el pit com a xupló Aquest és un mite dels més estesos. Els nadons utilitzen dos tipus de succió: la nutritiva i la “no nutritiva”, i ambdues són necessàries. Hi ha preses en les quals sols necessiten un poc de llet per calmar la seua set, per por o per conciliar el son. En canvi, altres preses són llargues i completes.lligam-04-img-dipticolactancia La succió “no nutritiva” té fama dolenta, entre altres motius per frases com ”t’utilitza de xupló…”, que confonen les mares.En realitat es tracta d’una succió acumulativa; succionen amb ritme lent i en cada succió acumulen llet en la seua boca, que és més densa i greixosa, i quan després de 4 o 5 succions tenen la boca plena, aleshores traguen la llet. Cal que confies en la capacitat del xiquet per regular la quantitat de llet i el temps que necessita per menjar, i recorda que està satisfent la seua necessitat de succió i relaxant-se. El xiquet ja és major, la teua llet ja no alimenta

Primer caldria definir el terme “major”. L’edat natural del deslletament humà es troba entre els 2 i 6 anys, però aquesta societat sembla que tinga pressa a deslletar a partir dels 6 mesos, mentre que els estudis i les organitzacions serioses recomanen fins als 6 mesos lactància materna exclusiva i fins als 2 anys junt amb alimentació complementària, o siga que altres aliments complementen l’aliment principal: la llet.

La mare i el fill sou els únics que decidiu quin és el moment del deslletament.

Taller de Lactància Ontinyent

Dimarts 16:00 h

Centre de Salut Ontinyent II

Avinguda Albaida, s/n

Contacte Marta: 626 241 042

Taller de Lactància Albaida

Dijous 17:00 h

Centre de Salut Albaida

Avinguda el Romeral, s/n

Contacte Elvira: 630 711 880

diptico-lactancia-anverso-val
Lligam, díptic de lactància anvers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (anvers)

diptico-lactancia-reverso-val
Lligam, díptic de lactància revers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (revers)

Lactància Materna: Recomanacions per a un bon inici

“Tal vegada la lactància materna no siga la millor opció per a totes les mares,però sí que és la millor opció per a tots els xiquets”

lligam-01-img-dipticolactancia

Donar el pit a un bebé és un acte natural i meravellós, però a la vegada es converteix en un fet complicat durant les primeres setmanes, a causa del poc suport que rep la mare i dels pocs i contradictoris coneixements que, de vegades, té al seu abast.

Si el teu desig és donar el pit, cal que confies en el teu cos i que n’estigues convençuda.

No és tasca fàcil al principi. De vegades et sentiràs sola, cansada i perduda, però tot això passarà, i la protecció, la seguretat i el vincle amb el teu fill a través de la lactància estaran per sempre més amb vosaltres.

1. Posa’t al pit el teu fill/a de seguida que nasca. Durant aquestes primeres dues hores el nadó està en estat d’alerta i és molt fàcil que s’enganxe. Passades aquestes hores el nadó es va adormint i perd interés. Si açò no fóra possible, sempre es pot iniciar després.

2. Durant els dos o tres primers dies no et preocupes per si el bebé no pren suficient llet. Està prenent tots els nutrients i defenses necessàries a través del calostre. La quantitat és molt xicoteta, però no et preocupes, nutricionalment, el teu fill no necessita res més. No t’impacientes, la llet arribarà, sols has de posar-te moltes vegades el teu bebé al pit, entre 10 i 12 vegades al dia.

3. Revisa la forma d’enganxar-se el bebé al mugró i la vostra postura. Donar de pit no produeix dolor. Davant qualsevol dubte o dolor, demana ajuda.

4. No limites de cap forma l’accés del teu fill al pit. Al principi pot ser desconcertant i esgotador. Recorda que donar el pit “a demanda” significa no estar pendent del rellotge. Ofereix-li el pit tantes vegades i tant de temps com vulga el bebé. Amb el temps tindrà més habilitat i força en succionar, així que tardarà menys a buidar el pit. Cada bebé és únic i té un ritme a l’hora de succionar, i tampoc serà igual tots els dies. OBLIDA EL RELLOTGE, NO HI HA HORARIS!

5. Confia en el teu cos i en la teua capacitat per atendre les necessitats del teu fill. Recorda que el teu pit calma les necessitats del bebé, no sols la fam. Quan mama li ofereixes seguretat i tranquil·litat, a més de connectar i fer fort el vostre vincle. Practica el pell amb pell. Descansa amb el teu bebé per donar-li seguretat. Delega les tasques domèstiques per poder dedicar-te plenament a les seues necessitats. Oblida’t de comentaris com: “Estàs malcriant el teu fill/a”. A un bebé no se’l malcria sinó que li estàs donant allò que necessita en aquesta etapa. Ja vindrà el temps per establir pautes. No serà sempre tan demandant com en les esgotadores primeres setmanes de vida, però en aquest període et necessita més que mai.

6. No comptes el temps que està el bebé en cada pit, ni el canvies de pit si no l’ha buidat i s’ha soltat de l’anterior per iniciativa pròpia. Deixa que el bebé siga qui es solte del pit, així asseguraràs que l’ha buidat per complet, rebent la llet del final, que és la que més greix té. En la següent presa ofereix-li el pit que no ha buidat abans, amb el pas del temps notaràs fàcilment quin és el pit més ple.

lligam-02-img-dipticolactancia7. Evita l’ús de xuplons i tetines. Produeixen confusió en la forma de succionar, provocant poca producció de llet, reducció de preses i clivelles (grietas) en el mugró. Si decideixes donar el xupló, cal esperar que la lactància estiga ben establerta, cap a les 4 setmanes.

8. No et preocupes per la quantitat de llet que produeixes. L’única forma que existeix d’augmentar la quantitat és augmentar la freqüència de les preses. El bebé i el pit saben autoregular-se perfectament.

9. Parla amb altres mares lactants i escolta persones amb coneixements actualitzats en lactància. El contacte amb grups de suport, tallers de lactància, assessores de lactància i professionals actualitzats solucionen els problemes, ajuden a allargar la lactància i viure aquesta etapa de manera més satisfactòria.

10. BUSCA SUPORT!

No cal que tingues problemes per acudir als grups de lactància materna. Es tracta de grups gratuïts on escoltaràs experiències d’altres mares i et facilitaran la lactància.

Taller de Lactància Ontinyent

Dimarts16:00 h

Centre de Salut Ontinyent II

Avinguda Albaida, s/n

Contacte Marta: 626 241 042

Taller de Lactància Albaida

Dijous 17:00 h

Centre de Salut Albaida

Avinguda el Romeral, s/n

Contacte Elvira: 630 711 880

diptico-lactancia-anverso-val
Lligam, díptic de lactància anvers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (anvers)

diptico-lactancia-reverso-val
Lligam, díptic de lactància revers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (revers)

Nyam,Nyam, ... Bon Profit: Julio Basulto ens parla sobre alimentació infantil.

julio-basulto-lligam-ontinyent

Per a la nostra associació és un plaer comunicar que el proper divendres 30 de setembre, a les 18:00 h al teatre Echegaray d’Ontinyent, tindrem l’oportunitat d’escoltar a Julio Basulto en directe en una xarrada sobre alimentació infantil, organitzada per Lligam y per l´Ajuntament d´Ontinyent.

Julio Basulto, qui a dia de hui està considerat com el millor divulgador en temes de nutrició, escriptor del famós llibre “Se me hace bola”, que s’ha convertit en un imprescindible en moltes llars per poder superar l’etapa d’alimentació complementària, i autor d’altres tants llibres com “Mama come sano”, “Comer y Correr” i qui publicarà el proper mes d’octubre “Más vegetales, Menos animales”, ens acompanyarà en una xarrada orientada a l’alimentació infantil. Al finalitzar tindrem un espai per a preguntes i comentaris. Per a presentar a Julio Basulto degudament passaríem hores, així que ací us deixe un enllaç al seu bloc per a més informació.

Citant paraules textuals de Félix Lobo, president de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, cada vegada està més acceptat que l’adopció d’hàbits saludables és un dels factors més influents en el desenvolupament d’una vida sana. Entre aquests hàbits destaca la nutrició, el paper de la qual en la nostra societat es fa més decisiu cada dia, a través de la idea que menjar sa i gaudir amb el menjar són accions compatibles.

L’obesitat constitueix una de les epidèmies més preocupants als països desenvolupats, on se la relaciona amb algunes de les malalties que major mortalitat i incapacitat produeixen, com els trastorns cardiovascular, la hipertensió arterial o la diabetis mellitus. Per altra part, els trastorns de la conducta alimentària, com l’anorèxia i la bulímia nerviosa aguaiten especialment la població més jove.

Davant aquestes amenaces, l’alimentació saludable i l’educació sanitària apareixen com a mesures efectives i senzilles per a fer-les front i, des de Lligam proposem aquest espai per aprendre i iniciar un canvi que transforme la vida dels nostres fills i de la família en general.

L’entrada és gratuïta, els xiquets i xiquetes són benvinguts i no cal reservar. Les sòcies, socis i autoritats tindran el seu seient reservat, la resta d´entrades, serà en en ordre d´arribada. Si teniu dubtes no dubteu a contactar amb nosaltres.

Us esperem a tots famolencs de coneixements.