Categoría: Igualdad de género

Exercici i diversió en Lligam amb Paloma Gandia

A voltes ens enxampeu donant pit, criant, anant a reunions del col·le i semblara que en Lligam no passara gens, i no és així. A més de les nostres labors maternals i situacions personals, hi ha un gran equip de dones treballant, organitzant xicotetes o grans accions per a fer la visible el tipus de criança que des d’ací defensem.

Des de les diferents comissions de treball arriben propostes continues que cal estudiar, valorar i dur a terme si així ho creiem oportú i els vents (sobretot els econòmics) són favorables.

I sense dilació, us volia ensenyar una activitat que es va organitzar des de la comissió DONA i va ser dirigida per la professora de Masters, Paloma Gandia. L’activitat consistia a fer exercici físic, 1 hora de Zumba i 1 hora de Pilates. A més de l’exercici, el millor de tot va ser ajuntar-nos per a riure’ns i passar-ho bé. Perquè la mamà que està criant també necessita temps per a ella i encara que ho robem de les nostres hores de somni, riure com ho vam fer aquell dia, a voltes no té preu.

Aquesta activitat es va fer tancada per a sòcies de Lligam i era gratuïta, però ens encantaria saber si a la gent que ens llig i que no és sòcia, potser li vindria de gust participar en una classe o esdeveniment així. Si rebérem moltes respostes afirmatives valoraríem la possibilitat que es fera alguna activitat d’aquest tipus oberta per a tots els públics.

 

MANIFEST DE LLIGAM 8 DE MARÇ DE 2018

Molts dels valors que defensa Lligam, associació per a una criança humanitzada, són valors absents en aquest sistema global de capitalisme ferotge, són valors que cal recuperar per a millorar la societat: són valors revolucionaris!

I la dona, si esdevé mare de manera conscient i lliure, pot ser receptora, recuperadora i divulgadora d’aquests valors fonamentals. Des de l’associació Lligam denunciem que aquesta societat androcèntrica i patriarcapitalista devalua i aliena la maternitat, activitat exclusiva de la dona. La maternitat, en canvi, té el poder de visibilitzar qüestions les quals, lluny de ser només de les dones, tenen una dimensió política i social indiscutible:

Un feminisme que no compte amb un discurs sòlid, contrastat i sustentat per un nombre significatiu de mares, sobre la maternitat, no té futur. I no té futur perquè el Patriarcat arrela i es perpetua tot operant sobre el fet que són les dones les que gesten, parixen i alleten. I una anàlisi errònia d’allò que la maternitat és com a fet propi de les dones i com a característica biosocial de l’espècie no podrà ser mai la base d’una emancipació real. (…) Menystenir el “fet biològic” ineludible existent (…) és un assumpte carregat d’implicacions polítiques i socioeconòmiques que són les que articulen les jerarquies i canalitzen la subordinació de les dones: que són, en suma, les bases del patriarcat” (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Denunciem que tornem a ser menyspreades i sotmeses quan s’invisibilitza el gran poder que la maternitat ens confereix, com a fita vital que potencialment ens permet revisar-nos com a persona, esdevenir més conscients de la nostra vida i la de la nostra família i connectar-nos amb la resta de la comunitat. L’experiència de la maternitat pot ser una experiència apoderadora que ens permeta observar, detectar, analitzar, reflexionar, denunciar i actuar enfront de les injustícies que es viuen al món i hui i ací manifestar la desigualtat en l’exercici dels drets de les dones respecte dels homes.

Per això en Lligam, feminisme i maternitat, com a pràctica política i subversiva, van de la mà.

Reivindiquem fer visible el paper de la dona que és mare com a recuperadora i divulgadora dels valors intrínsecs a l’ésser humà: el contacte, la presència, mirar als ulls, parar i alentir els ritmes, la paciència, la calma, acompanyar, respectar, fer allò que podem, fer allò que volem i conscientment hem triat i no allò que “devem” segons els interessos o els prejudicis d’altres. Cada dia les nostres filles i fills ens mostren aquests valors i actituds i ens conviden a retrobar-les dins de nosaltres. Per això, volem començar de nou cada segon, poder improvisar i experimentar, deixar allò que no ens pertany i viure plenament la criança de les nostres filles i fills tot respectant la seua integritat com a persones.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones, també les qui són mares, a peces intercanviables en una cadena de producció i així afavorix les desigualtats laborals i, en especial, el càstig que suposa ser mare per a la carrera professional d’una dona. Desigualtat que es dóna sovint també en l’àmbit familiar, ja que solem ser les mares les que carreguem pràcticament la totalitat de la cura de les filles i fills, de les tasques de la llar i renunciem al nostre sou professional o a una bona part d’ell, revisem i reorganitzem els nostres horaris i fem una gran quantitat de canvis i renúncies que sovint no són lliures sinó “obligades” pel sistema de dominació patriarcal i neoliberal que lluny de posar la vida de les persones més vulnerables en el centre la situa enmig d’una cadena productiva depredadora. La idea subjacent de tot això és que tota activitat humana ha de servir per a augmentar les quotes de riquesa d’unes poques persones; la nostra vida ha de ser productiva, individualista i consumista. La part reproductiva de la humanitat sols interessa per a fer-ne negoci, i no es posa al centre del debat perquè en ella la dona té un paper intransferible i transcendental.

Reivindiquem el respecte profund que mereixem com a dones en la nostra naturalesa cíclica. Fem una crida general a la necessitat que la societat conega què significa ser cíclica i els processos pels quals passa (o pot passar) una dona al llarg de la seua vida (menstruació, embaràs, part, lactància, puerperi, menopausa) i que es deixen de ridiculitzar i infantilitzar aquests processos per a posar-los en el lloc que es mereixen amb rigor professional, maduresa personal, respecte i amor, com a creadores de vida que som. I, per això, volem ser la primera i única veu en tot allò referent al nostre cos. És fonamental que es deixe d’objectivitzar el cos de les dones tot ignorant el nostre ésser complet i que d’aquesta manera puguem construir una relació equilibrada, respectuosa i empoderada entre l’home i la dona, entre el femení i el masculí siga com siga que això es manifieste en les persones.

Denunciem, per tot això, la ignorància de la dona com a pacient o usuària en l’entorn sanitari, fins i tot en les investigacions mèdiques, actualment controlades per grans empreses dedicades a la venda de productes diversos que conceben la dona i els nadons com un mercat. En aquest entorn, el sanitari, es fan encara pràctiques mèdiques basades en el prejudici sobre la dona incapaç de dur endavant la gestació i el part de les seues filles i fills i la qual, per tant, no té res a dir en aquest procés. Amb aquesta idea, se’ns dirigeix, se’ns posa en dubte, se’ns critica, se’ns humilia, se’ns coarta el nostre dret i poder de decisió sobre com volem dur el nostre embaràs, el part i el naixement de les nostres criatures i el necessari temps de puerperi. L’evidència científica afirma que seguir el procés i el ritme natural de la criatura que naixerà i del nostre cos, que està preparat per al part, si no hi ha cap patologia, és la forma més sana de fer-ho.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones que són mares a simples “aparells per a produir criatures” i que som tractades com un recipient sense valor i aquesta visió, que pot parèixer radical, es manifesta contínuament en les polítiques socials que no fan possible l’exercici tranquil i natural de la lactància materna ni establir el lligam mare-criatura fonamental per a una criança de qualitat durant el temps que siga necessari.

Reivindiquem, en conseqüència, que en l’àmbit sanitari s’actualitze el personal corresponent segons dictamina l’evidència científica en matèria d’obstetrícia i ginecologia. Demanem que es permeta que la dona parisca en la posició que necessite en eixe moment, que s’informe a la dona sobre qualsevol intervenció que es considere realitzar i se sol·licite la seua autorització i que s’afavorisca, també, que el part comence per si mateix i no s’induïsca aquest de manera arbitrària. És necessari que s’assegure el pell amb pell entre la mare i la criatura des del primer minut del naixement i que s’acompanye a la mare, i si és el cas a la seua parella, des del respecte, la confiança, l’empatia i el sentit de la intimitat que requereix eixe moment.

Reivindiquem el dret a ser usuàries de la sanitat i ciutadanes de primera, amb una informació veraç i actualitzada per a totes les dones sobre els beneficis de la lactància materna però també tota la informació sobre les possibles complicacions que poden estar associades a l’alimentació amb llet de fórmula. Aquesta informació hauria de ser rigorosa i ajustada a les darreres investigacions mèdiques i no mediatitzada pels interessos de les grans multinacionals dedicades a l’alimentació dels nadons. Una actuació responsable i formada en aquest tema per part del personal sanitari que acompanya els primers anys de vida de les nostres criatures és una qüestió fonamental de salut pública.

Exigim, per tot això, que es reconega socialment i política el valor que tenen la maternitat, la criança i la cura de les persones per a engendrar societats més igualitàries, sostenibles i justes. Per això, els permisos de maternitat i lactància han de durar com a mínim el temps que l’evidència científica recomana respecte a la lactància i a la criança de les criatures en els primers anys. El sistema laboral ha d’incorporar normatives que permeten i afavorisquen la cura i l’atenció a les necessitats de la infància i altres persones que ho precisen.

La trascendència del vincle primari en tot el desplegament posterior de la vida individual i social ens permet afirmar que una societat que respecte una maternitat amorosa i libidinal que dispose dels temps, els recursos i el reconeixement adequat, és la més encoratjadora promesa d’una societat millor”. (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Perquè juntes, ho podem tot: les dones movem el món i ara l’aturarem!

 

Participació en el programa Diana al CEIP Martinez Valls d'Ontinyent

Diuen que la vida està plena de belles casualitats i aquest és un d’aquells casos, en els quals sense esperar-ho, he ensopegat de ple amb una experiència enriquidora i motivadora: La meua participació en el programa Diana en el CEIP Martínez Valls els dies 4 i 5 de maig.

El programa Diana engega una sèrie d’activitats didàctiques amb la finalitat última d’incentivar la presència de xiquetes i joves en les carreres tecnològiques, realitzant intervencions en els centres educatius entorn del Dia Internacional de les Xiquetes en les TIC, que trenquen amb els estereotips de gènere aprofitant el potencial de la programació per a fomentar la creativitat, el desenvolupament de pensament lògic i abstracte, el treball en equip, o la resolució de problemes. El programa és de l’Institut de la Dona per a la Igualtat d’Oportunitats i està cofinançat pel Fons Social Europeu, desenvolupant-se en coordinació amb els Organismes d’Igualtat de les Comunitats Autònomes.

La setmana passada, l’Institut de la Dona va contactar amb l’empresa per a la qual preste els meus serveis professionals (Gestiweb, SL) per a concretar la col·laboració en el programa, casualitats d’aquelles, havia llegit recentment una publicació que feia referència al mateix programa i em vaig emocionar en saber el que jo podia aportar com a dona des de la meua experiència professional.

El taller es va dur a terme en les dues classes de quart primària en el CEIP Martínez Valls d’Ontinyent. El taller es va desenvolupar en tres parts: la primera part és una sèrie de dinàmiques amb l’objectiu d’entendre què és la programació de forma senzilla i divertida; la segona, experimentar amb Scratch (llenguatge de programació) i la tercera, en la qual vaig intervenir jo, era un espai de diàleg, en el qual vaig interactuar amb els xiquets explicant-los la meua experiència en l’entorn tecnològic. Crec que tenia moltes cartes a favor, ja que el sol fet de trencar amb la seua rutina d’estudi fa que, d’alguna manera, els xiquets i xiquetes estiguen a l’expectativa del que està per venir. Em vaig presentar i vam parlar de moltes coses. Els vaig explicar que havia anat a la Universitat i que havia estudiat una carrera en la qual les dones som minoria (Enginyeria de Telecomunicacions).

Els vaig parlar del meu dia a dia, que en el meu treball sóc l’única dona, que en la meua oficina l’ambient laboral és excel·lent però que fora d’ella encara entropesse amb homes que se sorprenen en comprovar que el meu treball és d’anàlisi i programació, i que m’agradaria que açò no passara. Vam parlar de la cada vegada més omnipresència de la tecnologia en les nostres vides i de la necessitat d’adaptar les professions i oficis al desenvolupament tecnològic. Vam parlar dels rols i del treball en equip, de les capacitats i de la independència de gènere per a desenvolupar-les. Vaig parlar de l’aportació que com a dones fem a la tecnologia, creant un codi més amable i com, poc a poc, fem incursions en un món “d’hòmens”.

Perquè açò ens volien fer creure, que la ciència i la tecnologia era d’hòmens. 20 minuts no donen per a molt, així que molt lleugerament els vaig explicar qui era Margaret Hamilton, que va programar l’Apol·lo per a portar la humanitat a la Lluna, de les programadores ENIAC i de Grace Hopper que va crear el llenguatge COBOL, present en la majoria de programari Bancari. Vaig lamentar no haver pogut tenir més temps per a explicar més històries i plantejar moltes altres qüestions, i vaig gaudir de l’herència docent que corre per les meues venes. Vam parlar de ball, de cuina, d’entrenar-se i treballar tant la ment, com el cos. Vam parlar de l’aparença i de com no ha d’afectar al nostre acompliment professional, que només hem de vestir amb allò que ens faça sentir bé. Impossible resumir.

Els xiquets amb els quals vaig interactuar tenen un avantatge social, ja que durant el diàleg vaig comprovar que la majoria d’ells en la seua casa tenen tauletes, mòbils intel·ligents, ordinadors i videojocs i en l’aula d’informàtica disposaven de suficients ordinadors i diversos xiquets de la classe em van contar que havien fet cursos de programació amb legos, però sabem que aquesta no és la realitat de tots els xiquets d’Espanya. Em va cridar l’atenció que una xiqueta m’explicara la seua experiència en el curs de programació i el que havia aconseguit. Sí, em va cridar l’atenció perquè encara vivim en una societat en la qual les xiquetes volen ser princeses i no enginyeres, i en la qual al meu fill Martín li diuen que el ballet és per a xiques i que les sabatilles de color rosa també.

Dins de la nostra associació, en nombroses ocasions, hem tocat el tema de la ‘cossificació´’ del cos femení, dels rols de gènere i de com, com a mares i pares, podem i devem canviar el nostre entorn canviant l’educació dels nostres fills. Queda molt treball per davant, però espere que la meua xicoteta aportació haja deixat alguna llavor per a futures professionals o, simplement, per a dones segures que les seues capacitats no seran menyscabades pel seu gènere.

Gràcies a les tècnics de l’Institut de la Dona per permetre’m viure aquesta experiència, al meu cap que em va permetre disposar de l’horari de la jornada laboral per a poder participar i a tots els xiquets que van compartir una estoneta de la seua vida i de la seua llar amb mi.

Ara només queda continuar en el camí, perquè aquests tallers i programes no siguen una excepció, perquè en tots els centres públics xiquets i xiquetes puguen accedir a classes de programació i descobrir nous móns de creativitat i treball en equip i afermar les seues capacitats independentment del seu gènere.

Maria Yulieth Peñuela Carvajal