Categoría: Lactancia Materna

Nova xarrada de Lactància Materna en l'IES Jaume I d'Ontinyent

El 8 de Maig es va a realitzar una altra xarrada sobre lactància materna, esta vegada per als alumnes d’auxiliar d’infermeria 1r i 2n curs de l’institut Jaume I d’Ontinyent,  2017. 
 
Els temes van ser: 
Història i evolució de la lactància.
La lactància en els nostres dies. 
Mites i frases errònies.
Hipogalàctia vertadera.
Actitud i coneixements dels auxiliars d’infermeria.
Bancs de llet materna.
 
L’experiència de la xarrada va ser molt positiva ja que entre els alumnes d’auxiliar d’infermeria es trobaven jóvens sense informació prèvia en lactància, mares que ja havien donat el pit de forma satisfactòria i reeixida mentre que unes altres, tenien experiències agredolces i dubtes sobre per què va fracassar la seua lactància . 
 
Entre els alumnes, es trobaven hòmens i dones amb bastants coneixements en lactància, també els que no tenien prèvia informació, però mostraven una escolta activa i interés per a poder ajudar, recolzar i respectar a eixes mares, en un futur laboral i personal, en la seua decisió d’alletar . 
 
Gran part de l’èxit de la LM és degut a l’entorn que envolta la mare, ja que després del part es troba en un moment vulnerable en el qual, a vegades, se sent jutjada i desbordada .
Tots podem ajudar al fet que una mare se senta lliure i recolzada en la seua decisió d’alletar. Una mirada, un comentari, un gest, tot compta en aquests moments en els quals la mare ha d’empoderar-se i confiar en ella mateixa i en el seu cos.
 
Agraïsc als professors de l’Institut Jaume I d’Ontinyent que hagen comptat amb mi per a poder posar el meu granet d’arena en un tema complex i a vegades ple de mites i consells erronis . L’alimentació d’un bebé deu ser una decisió presa des de la informació, la responsabilitat i la llibertat.
 
Marta Mora
 
 

IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 1 : Observació i diagnòstic.

La següent publicació va ser un text escrit originalment per al meu blog personal l’any 2013, però que rescate a causa de la sensació de deriva que provoca en una mare lactant una al·lèrgia alimentària en el seu fill. Martín, actualment, és a punt de fer els 4 anys i als 14 mesos, després d’un any de dieta exempta d’aliments al·lergògens, va superar la seua intolerància. Només emmarcar la valuosa tasca dels grups de mares i pares de fills al·lèrgics, que en l’actualitat i de manera voluntària donen informació, guien, orienten, recopilen i comparteixen aquesta informació, que estan pràcticament online per a qualsevol consulta o dubte sobre les al·lèrgies en els xiquets. Ells alleugereixen el nostre camí i em sent orgullosa de moltes mares que s’enfronten tots els dies al repte d’alletar a fills al.lèrgics i mantenir-los fora de perill.

street-art-99677_640_0” Últimament, en molts fòrums i grups de mares que freqüente, llig molts dubtes referents a la IPLV. Que si la meua amiga em va dir, que si el pediatre em va dir, que si la meua sogra em va dir… Hi ha molta informació al voltant d’una mare amb un bebé intolerant i molt poca d’aquesta informació flueix en favor de la lactància materna. (más…)

Lactància materna: Mites i frases típiques

Informació útil per fugir de falses creences i consells desafortunats amb què diàriament es troben les mares lactants.

lligam-03-img-dipticolactancia

He tingut una cesària, em tardarà més a pujar la llet? NO, les cesàries no retarden la pujada. Aquesta es produeix en el moment en què la placenta es separa de l’úter i això ocorre tant en part vaginal com en cesària. Entre les 48 i 72 hores del postpart es produeix la pujada. Allò que cal és que algú s’encarregue d’apropar el bebé a la mare tantes vegades com siga necessari (entre 10 i 12 al dia) per tal d’assegurar una bona estimulació. I si no tinc llet? El 95% de les dones poden fabricar llet. La hipogalàctia (escassa producció de llet) vertadera es dóna en ocasions molt comptades. L’escassa producció de llet vertadera és un cas molt estrany. El que ocorre la majoria de vegades són una sèrie de problemes que tenen el seu origen en la falta d’informació, la pressió i la inseguretat de la mare produïdes per l’entorn, les recomanacions contradictòries i errònies, la imposició d’horaris per donar el pit i les poques vegades que la mare es posa el bebé al pit. Sovint els pares tenen expectatives que no es corresponen amb la realitat, esperen horaris de somni i aliment puntuals, alguna cosa que poques vegades ocorre en la vida real. Enfront d’açò culpen a la lactància de tots els seus problemes. I de nou, per desconeixement, aquests pares acaben pensant que el xiquet plora per fam i que la mare no té suficient llet. Per a tenir més llet solament cal posar al bebè més sovint en el pit. A mi, se’m va tallar la llet La llet del pit ni es talla ni s’acaba. No és cert que un impacte o un esglai tallen la llet. És possible que baixe un poc la producció per l’adrenalina, però açò sempre és momentani i en cap cas afectarà a la lactància. Els xiquets que prenen pit tenen un intens contacte amb la mare, per això noten la seua ansietat o tristesa. Per tant, poden mostrar-se més irritables, però és una falsa creença que la llet “es talle”. I si et demana tan sovint, això és que es queda amb fam Aquesta frase assalta les mares molt sovint. La llet materna es digereix ràpidament, per tant és la ideal per al bebé. Hi ha moments de desajustaments, sobretot al principi, quan el bebé comença a necessitar que el pit produïsca més quantitat de llet i el reclama amb insistència. La mare en aquests moments pensa: «Ja no tinc llet!». Cal no perdre la calma i tenir paciència; és l’única forma que té el bebé d’assegurar-se un augment de producció. I té solució: cal que et poses al pit el bebé sempre que ho demane, encara que semble impossible que tinga fam. En dos o tres dies els pits s’ajustaran perfectament a la nova demanda. El bebé i el pit saben sincronitzar-se perfectament, confia en tu i en el teu bebé; ell sap molt bé allò que necessita. Quan el pit està sempre blanet és que ja no produeix llet És justament el contrari; en aquesta etapa és quan millor funciona i ja no està congestionat. Amb el pas del temps l’organisme de la mare es regula i comença a produir la llet justa, i a més ho fa de manera immediata, és a dir, quan el bebé comença a succionar, el pit inicia la producció de la llet. Entre els 3 i 6 mesos el pit de la mare deixa de gotejar, encara que alguns no ho fan mai. Que la mare deixe de sentir els pits durs entre les preses és senyal que funcionen perfectament i que produiran just el que el bebé necessita. Si l’agafes molt al braç i li dónes el pit cada vegada que demana, el “malcriaràs” NO. És justament el contrari: en la lactància materna tan sols un 10% és nutrició, el 90% és estimulació sensorial que contribueix a l’autoregulació del bebé, a crear-li un vincle estable, un lligam segur imprescindible per establir la seua seguretat i independència en un futur i un desenvolupament òptim del seu cervell. Tinc la llet “aiguada”, la meua llet no alimenta Aquest és un dels mites més estesos que fa que moltes mares erròniament donen suplements de llet artificial, fet que acaba provocant una menor producció de llet en el pit i el fracàs de la lactància. La llet materna és l’aliment exclusiu i perfecte per a la nostra espècie, tota la resta està sempre per davall. S’ha comprovat que fins i tot mares desnodrides i en situacions de precarietat produeixen llet de qualitat ja que les cèl·lules que fabriquen la llet se les arreglen per extraure tot allò necessari perquè no li falte de res al bebé. El cos de la dona utilitza sempre el mateix patró per fabricar llet i s’adapta al tipus de vida de qualsevol mare. No existeixen mares amb bona llet i dones amb llet roïna. És important saber que la composició de la llet va canviant durant la presa i durant les diferents edats del xiquet/a, adaptant-se perfectament la quantitat de proteïnes, greix, etc. Durant la presa, la llet, a l’inici, és aigualida, lleugera, quasi transparent, i calma la set; en canvi, al final de la presa és una llet més espessa i amb més greix. Per això és tan important que el bebé buide bé el pit i es solte ell sol abans d’oferir-li l’altre. El greix es troba al final. Si dónes el pit, tindràs els pits caiguts Els pits de les dones acaben de desenvolupar-se durant l’embaràs; aquests canviaran d’aspecte tant si dónes el pit com si no. A més, en el canvi del teu pit allò que influeix és l’edat, la genètica, la quantitat de greix en la mama…, no la lactància. El teu fill utilitza el pit com a xupló Aquest és un mite dels més estesos. Els nadons utilitzen dos tipus de succió: la nutritiva i la “no nutritiva”, i ambdues són necessàries. Hi ha preses en les quals sols necessiten un poc de llet per calmar la seua set, per por o per conciliar el son. En canvi, altres preses són llargues i completes.lligam-04-img-dipticolactancia La succió “no nutritiva” té fama dolenta, entre altres motius per frases com ”t’utilitza de xupló…”, que confonen les mares.En realitat es tracta d’una succió acumulativa; succionen amb ritme lent i en cada succió acumulen llet en la seua boca, que és més densa i greixosa, i quan després de 4 o 5 succions tenen la boca plena, aleshores traguen la llet. Cal que confies en la capacitat del xiquet per regular la quantitat de llet i el temps que necessita per menjar, i recorda que està satisfent la seua necessitat de succió i relaxant-se. El xiquet ja és major, la teua llet ja no alimenta

Primer caldria definir el terme “major”. L’edat natural del deslletament humà es troba entre els 2 i 6 anys, però aquesta societat sembla que tinga pressa a deslletar a partir dels 6 mesos, mentre que els estudis i les organitzacions serioses recomanen fins als 6 mesos lactància materna exclusiva i fins als 2 anys junt amb alimentació complementària, o siga que altres aliments complementen l’aliment principal: la llet.

La mare i el fill sou els únics que decidiu quin és el moment del deslletament.

Taller de Lactància Ontinyent

Dimarts 16:00 h

Centre de Salut Ontinyent II

Avinguda Albaida, s/n

Contacte Marta: 626 241 042

Taller de Lactància Albaida

Dijous 17:00 h

Centre de Salut Albaida

Avinguda el Romeral, s/n

Contacte Elvira: 630 711 880

diptico-lactancia-anverso-val
Lligam, díptic de lactància anvers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (anvers)

diptico-lactancia-reverso-val
Lligam, díptic de lactància revers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (revers)

Lactància Materna: Recomanacions per a un bon inici

“Tal vegada la lactància materna no siga la millor opció per a totes les mares,però sí que és la millor opció per a tots els xiquets”

lligam-01-img-dipticolactancia

Donar el pit a un bebé és un acte natural i meravellós, però a la vegada es converteix en un fet complicat durant les primeres setmanes, a causa del poc suport que rep la mare i dels pocs i contradictoris coneixements que, de vegades, té al seu abast.

Si el teu desig és donar el pit, cal que confies en el teu cos i que n’estigues convençuda.

No és tasca fàcil al principi. De vegades et sentiràs sola, cansada i perduda, però tot això passarà, i la protecció, la seguretat i el vincle amb el teu fill a través de la lactància estaran per sempre més amb vosaltres.

1. Posa’t al pit el teu fill/a de seguida que nasca. Durant aquestes primeres dues hores el nadó està en estat d’alerta i és molt fàcil que s’enganxe. Passades aquestes hores el nadó es va adormint i perd interés. Si açò no fóra possible, sempre es pot iniciar després.

2. Durant els dos o tres primers dies no et preocupes per si el bebé no pren suficient llet. Està prenent tots els nutrients i defenses necessàries a través del calostre. La quantitat és molt xicoteta, però no et preocupes, nutricionalment, el teu fill no necessita res més. No t’impacientes, la llet arribarà, sols has de posar-te moltes vegades el teu bebé al pit, entre 10 i 12 vegades al dia.

3. Revisa la forma d’enganxar-se el bebé al mugró i la vostra postura. Donar de pit no produeix dolor. Davant qualsevol dubte o dolor, demana ajuda.

4. No limites de cap forma l’accés del teu fill al pit. Al principi pot ser desconcertant i esgotador. Recorda que donar el pit “a demanda” significa no estar pendent del rellotge. Ofereix-li el pit tantes vegades i tant de temps com vulga el bebé. Amb el temps tindrà més habilitat i força en succionar, així que tardarà menys a buidar el pit. Cada bebé és únic i té un ritme a l’hora de succionar, i tampoc serà igual tots els dies. OBLIDA EL RELLOTGE, NO HI HA HORARIS!

5. Confia en el teu cos i en la teua capacitat per atendre les necessitats del teu fill. Recorda que el teu pit calma les necessitats del bebé, no sols la fam. Quan mama li ofereixes seguretat i tranquil·litat, a més de connectar i fer fort el vostre vincle. Practica el pell amb pell. Descansa amb el teu bebé per donar-li seguretat. Delega les tasques domèstiques per poder dedicar-te plenament a les seues necessitats. Oblida’t de comentaris com: “Estàs malcriant el teu fill/a”. A un bebé no se’l malcria sinó que li estàs donant allò que necessita en aquesta etapa. Ja vindrà el temps per establir pautes. No serà sempre tan demandant com en les esgotadores primeres setmanes de vida, però en aquest període et necessita més que mai.

6. No comptes el temps que està el bebé en cada pit, ni el canvies de pit si no l’ha buidat i s’ha soltat de l’anterior per iniciativa pròpia. Deixa que el bebé siga qui es solte del pit, així asseguraràs que l’ha buidat per complet, rebent la llet del final, que és la que més greix té. En la següent presa ofereix-li el pit que no ha buidat abans, amb el pas del temps notaràs fàcilment quin és el pit més ple.

lligam-02-img-dipticolactancia7. Evita l’ús de xuplons i tetines. Produeixen confusió en la forma de succionar, provocant poca producció de llet, reducció de preses i clivelles (grietas) en el mugró. Si decideixes donar el xupló, cal esperar que la lactància estiga ben establerta, cap a les 4 setmanes.

8. No et preocupes per la quantitat de llet que produeixes. L’única forma que existeix d’augmentar la quantitat és augmentar la freqüència de les preses. El bebé i el pit saben autoregular-se perfectament.

9. Parla amb altres mares lactants i escolta persones amb coneixements actualitzats en lactància. El contacte amb grups de suport, tallers de lactància, assessores de lactància i professionals actualitzats solucionen els problemes, ajuden a allargar la lactància i viure aquesta etapa de manera més satisfactòria.

10. BUSCA SUPORT!

No cal que tingues problemes per acudir als grups de lactància materna. Es tracta de grups gratuïts on escoltaràs experiències d’altres mares i et facilitaran la lactància.

Taller de Lactància Ontinyent

Dimarts16:00 h

Centre de Salut Ontinyent II

Avinguda Albaida, s/n

Contacte Marta: 626 241 042

Taller de Lactància Albaida

Dijous 17:00 h

Centre de Salut Albaida

Avinguda el Romeral, s/n

Contacte Elvira: 630 711 880

diptico-lactancia-anverso-val
Lligam, díptic de lactància anvers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (anvers)

diptico-lactancia-reverso-val
Lligam, díptic de lactància revers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (revers)

Una qüestió de salut pública

pregnant-1207238_1920

A partir dels testimonis que ens han arribat a Lligam, sabem que estan denegant sistemàticament les sol·licituds de lliure elecció del servici d’atenció sanitària a les dones que, provinents de l’Hospital d’Ontinyent, volen traslladar-se a parir a l’Hospital Mare de Déu dels Lliris d’Alcoi.

Esta decisió sembla que està pressa per les gerències de les àrees de salut de Xàtiva-Ontinyent i d’Alcoi. L’argument explicitat a les resolucions és “amb l’augment de demanda que estem patint, no disposem dels recursos suficients per a garantir una atenció de qualitat”.

Sabem, per fonts confiables, que este argument no està fonamentat en xifres reals, així com que la motivació per al canvi de gran part de les dones és la recerca d’una atenció respectuosa i actualitzada a l’evidència científica en el seu procés de part i de naixement del seu fill o filla.

Des de Lligam, comptant amb el recolzament d’El parto es nuestro i l’assessorament del seu equip jurídic, iniciem una campanya informativa i de recollida de signatures per a sol·licitar que l’atenció obstètrica de l’Hospital d’Ontinyent s’adeqüe a l’evidència científica recollida, entre altres, en les guies d’atenció a l’embaràs, part i postpart del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. Alhora, sol·licitem que no es negue el dret a la lliure elecció d’atenció especialitzada a les dones que el tramiten per a ser ateses en altre hospital públic durant el seu embaràs i/o procés de part-naixement.

Sabem que les condicions que envolten el procés del part i naixement influeixen en la salut física i psicoemocional de la mare i del bebè, la seua vinculació i aspectes tan importants com l’establiment de la lactància materna. Procurar-hi una atenció sanitària adient és una qüestió de salut pública.