A l’estiu de l’any 2005 un grup de dones d’Ontinyent vam coincidir estrenant la nostra maternitat amb tot el que això significa: la felicitat de tindre entre els nostres braços el bebé que tant esperàvem i també tota una barreja de sensacions. Sensacions que començaven amb la vivència del naixement i continuaven amb l’acceptació de nous canvis físics, també canvis emocionals, en la parella i amb el principal protagonisme de la lactància materna… Cadascuna amb la seua experiència diferent de la de les altres i amb dificultats també diferents, però amb un punt en comú: les ganes de superar les dificultats i gaudir al màxim de la maternitat amb totes les seues vessants; la idíl·lica, que tots compartim i mostrem, i també la que ens desborda, que solem emmascarar però que ens és comuna a totes. I a partir de l’acceptació de les dificultats, vam començar a ajuntar-nos els dijous a les cases particulars de cadascuna de nosaltres a berenar i a xarrar i escoltar-nos.

Sofa

I ens vam adonar que cada setmana estàvem esperant el dijous per trobar-nos, i com de beneficiosos que ens resultaven aquests encontres on compartíem allò que ens preocupava, quines coses no anaven bé i també els descobriments que anàvem fent. Les qüestions, la majoria de les vegades, anaven relacionades amb la lactància materna, però també amb totes aquelles creences i patrons relacionats amb la criança que tantes vegades havíem escoltat i que ara sentíem que no compartíem. 

Nuria i sole

Ens trobàvem amb l’oportunitat d’intentar fer les coses duna altra manera, tenint en compte les necessitats dels bebés i posant-nos al seu lloc, per tal d’oferir el millor de nosaltres per al benefici del nostre fill o filla, a fi de criar-los des del RESPECTE i crear un VINCLE POSITIU. I així vam anar compartint publicacions de llibres i articles, xarrades, tallers per a mares i pares, … 

Encaminades en aquest sentit a afavorir un vincle positiu. I mentre tot això passava anàvem creixent com a mares i com a dones i va arribar un moment en què vam pensar en compartir la nostra experiència i obrir-la a la societat creant una associació que representara a les dones que compartíem el moment de la maternitat i la criança respectuosa. I així és com va néixer Lligam, per tal de fer més visible la importància del part respectat, del vincle positiu amb els nostres fills- filles i difondre i recolzar la lactància materna, sense oblidar el nostre paper de dona, tots quatre aspectes que necessiten el suport de la societat i com a Lligam volíem fer la nostra aportació.


I així, a poc a poc, van anar passant els anys i les preocupacions anaven canviant a mesura que anaven creixent els nostres fills. I nosaltres amb ells. Hi havia noves incorporacions i també baixes però vam anar fent camí proposant activitats obertes enfocades a l’alimentació, l’educació efectiva-sexual, l’escolarització, la gestió de l´agressivitat en menuts i la pròpia, tallers de creiximent personal, sempre buscant el desenvolupament positiu tot i les dificultats que se’ns presenten. I també un parell de festes de la lactància materna!

IMG_9650IMG_9699


Finalment havíem anat deixant enrere els motius principals de l’origen de Lligam i vam decidir que, com creiem que la nostra associació era necessària per a la societat i nosaltres no estàvem donant resposta als fonaments de Lligam, era moment de renovar energies i donar entrada a nova gent que li donara un nou impuls a l’Associació. I ens vam posar en contacte amb el taller de lactància del Centre de Salut d’Ontinyent on un grup de mares super motivades i amb una energia fantàstica ens ha pres el relleu amb un munt de nous projectes que fan que Lligam tinga un molt bon pronostic per als pròxims anys.


I de tot aquest procés n’estem molt satisfetes les veteranes de Lligam i agraidísimes del bonic relleu que ens han oferit la nova directiva i les noves sòcies.

Ara us toca a vosaltres continuar escrivint la història de Lligam. Per molts anys!!!