Una educació emocional i emocionant - Mar Romera el 25 de Maig a Ontinyent

L’associació Lligam en col•laboració amb l’Ajuntament d’Ontinyent, vos convida el proper 25 de Maig a gaudir d’una mirada cap a la infància EMOCIONAL i EMOCIONANT, de la mà de Mar Romera.
Mestra, LLicenciada en Pedagogia i en Psicopedagogia. Especialista en Intel·ligència Emocional amb el màster en intel·ligències múltiples i autora de diversos llibres dedicats a l’escola, la infància i la didàctica activa.
És autora i coordinadora del model pedagògic: “Educar con tres Cs: capacidades, competencias y corazón”.

Presidenta de l’Associació Pedagògica Francesco Tonucci. Ha treballat en totes les etapes del sistema educatiu: Educació Infantil, Primària, Educació Especial, Secundària, Formació Professional i la Universitat.

Enllaç al event del facebook : https://www.facebook.com/events/1308911502557113/?active_tab=about

Enllaç a la localització: https://www.google.es/maps/place/Teatre+Echegaray/@38.8218954,-0.6085117,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0xd6177f92b787fd5:0xfcd0a920b3c09e04!8m2!3d38.8218912!4d-0.606323

Xarrada sobre Lactància Materna al Institut Jaume I

 
Dimecres passat 26 d’abril va tenir lloc la xarrada per als alumnes d’auxiliar d’infermeria de l’Institut Jaume I d’Ontinyent, van assistir alumnes i professors implicats, interessats i respectuosos amb la lactància.
 
La xarrada va ser un èxit segons em van dir els profesors perquè els alumnes no paraven de prendre notes i a més reien amb els mites i l’evolució de la lactància a través de la història, m’han cridat perquè repetisca una altra vegada el  dilluns 8 maig a les 18.30 h, va durar una hora i escaig i se’ls va quedar curta. 
 
Els vaig parlar de la hipogalàctia vertadera, la lactància en temps actuals, riscos de la llet de fórmula , el seu important paper a nivell emocional i de detectar possibles complicacions en l’evolució de la lactància en el mitjà hospitalari com a futurs sanitaris, aconsellar a les mares a l’alta hospitalària els grups de suport, d’Ontinyent i Albaida i finalment bancs de llet protocols i actuació.
 
Gràcies a les persones que van fer possible la meua participació en la formació professional dels alumnes en un tema tan important com a apassionant, que és la lactància materna.
 
Marta Mora

Jornada de diàleg amb les alumnes del CFGS de Promoció d´igualtat de Gènere del I´IES Pou Clar

Ahir, dimecres 26 de maig per la vesprada, un grup de 6 dones que formem part de Lligam, acompanyades dels nostres fills i filles encara nadons, vam gaudir d’una enriquidora estona amb les alumnes del CFGS de Promoció d’Igualtat de Gènere de l’IES Pou Clar d’Ontinyent.

Aquest és el primer curs d’aquest títol formatiu a la nostra població, es tracta d’un grup d’alumnes compromeses amb la finalitat d’aquest cicle i amb una actitud oberta a nutrirse de nous coneixements i experiències. Una de les seues professores, dintre del mòdul, “Àmbits d’actuació per a la promoció de la igualtat”, ens va convidar a compartir des de Lligam les nostres vivències com a mares.


Amb la nostra participació voliem expressar la diversitat en les formes d’exercir la maternitat, tot i tenint en comú l’elecció d’un estil de criança més humanitzada i respectuosa com és la que defensem dintre de la nostra associació. Entenem que l’elecció i ficada en pràctica d’aquest estil de criança suposa un exercici de llibertat, de poder i de consciència que planta cara a molts esquemes i imposicions pròpies del sistema patriarcal i la implicació, mitjançant la criança dels nostres fills i filles, per a crear una societat més respectuosa, més tolerant i més igualitària. Es va parlar de la fonamentació de pràctiques com la lactància, el porteig i el collit, entre d’altres, així com de temes com l’ocupació de les mares i la seua manca de reconeixement social o la importància del suport a les dones mitjançant grups d’ajuda mútua, per exemple.

Ens vam quedar amb ganes de més diàleg amb aquest grup ja que l’experiència va ser molt positiva, de segur que ens tornarem a trobar en en un futur pròxim!

L'art de 'matronear'

Hui, dia 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona. És un dia molt important, que no volem ni hem de deixar passar, ja que a dia de hui, la nostra associació està formada íntegrament per dones (encara que ens encantaria tenir hòmens que volgueren unir-se). En aquest dia, commemorem la presència, el treball i el rol de la dona al voltant del món.

Si hi ha una faceta de la dona de la qual la nostra associació es nodreix, aquesta és sens dubte la dona en la seua faceta de mare, creadora i dadora de vida, companya i acompanyant dels seus fills des del més absolut respecte als seus ritmes i les seues necessitats, a la seua naturalesa com a xiquets i al nostre més pur instint maternal. Com cada any, l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Ontinyent, tria entre totes les ontinyentines, a un grup de dones per a honrar-les amb el distintiu del Dia Internacional de la Dona. Fa uns dies, es feien públics els noms de les dones triades enguany per a aquest guardó, entre els quals estava Helena Gandia Galbis. Helenaaaa!!!! Wow! Yes! Tooooma ja!!! La nostra Helena (perquè sí, en part, és nostra, per això ens sentim tan felices!). Helena és comare en un centre de salut. Per la seua consulta han passat moltíssimes mares durant el seu embaràs i, posteriorment, en el puerperi immediat. Les dones que hem entrat a la seua consulta, ens hem trobat a una dona senzilla, calmada, professional, que adora el seu treball i ho transmet a cada moment. En ella podríem dir que es compleix eixa típica frase de “treballa per amor a l’art”, l’art de ‘matronear’, que més que simplement un treball és una virtut, un do amb el qual no compten totes les comares de títol. Ací, a La Vall, tenim la sort de comptar amb meravelloses comares, que a diari posen tot el seu cor, però… Helena és Helena! Ser comare, és sintonitzar amb la dona, entenent el procés pel qual està passant, les seues inquietuds, les seues pors, els seus dubtes… i des dels seus coneixements, saber-la guiar i acompanyar en el procés amb el major dels respectes i l’amor cap al que açò significa. I això, bé sabem nosaltres, que Helena ho fa a la perfecció. Ha suportat i acompanyat els nostres embarassos i els nostres postparts, ha escoltat les nostres experiències en el part (o en el part frustrat), ens ha ajudat si han aparegut contratemps en la lactància i, fins i tot, en la criança, en la conciliació d’aquesta etapa amb el treball… En l’era en què vivim, tots aquests processos semblen de vegades una mica difusos, els “avanços mèdics”, el ritme de vida…, cada vegada més influeixen de forma negativa, fent que les dones visquem una maternitat més allunyada de la nostra naturalesa i dels nostres instints, de la nostra capacitat per a fer-ho i, a més, de fer-ho bé. Helena, com tantes altres mares i comares, col·laboren dia a dia, ajudant les dones embarassades a empoderar-se, a viure el seu embaràs plenament, a lluitar per un part respectat en el qual només elles haurien de ser les protagonistes, sentint aqueix moment com a únic, irrepetible i meravellós. El divendres vam tenir l’ocasió d’acompanyar-la en la cerimònia en què li van lliurar el guardó, i va ser preciós! Les i els que la coneixem, sabem com és, i per això sabem que és un premi ben merescut des de fa molt de temps. Celebrem que tinguera clar quina era la seua vocació, malgrat les dificultats que segur va tenir, i ens alegrem que l’agència pública de salut ens la posara en el nostre centre de salut, perquè sens dubte, ens ha aportat a casa una tona de coses bones que no es poden expressar tan sols amb paraules, i només podem dir-li GRÀCIES!!!

Cap de setmana pedagògic a Ontinyent

Des de Lligam, associació per a una criança humanitzada, hem organitzat un cap de setmana pedagògic on tindran lloc diferents tipus d´activitats. Primerament, el divendres 3 de febrer de 18:00 a 20.00 hores al Centre Cultural Caixa Ontinyent es  desenvoluparà una xerrada  gratuïta sobre la criança en l´etapa de 0 a 3 anys, impartida per Magda Solera, membre de la XELL, Xarxa d´Educació Lliure.  Així mateix, es presentaran diversos cursos que s´han plantejat per a  aquest any. Aquests cursos o monogràfics estan relacionats amb la criança i la infancia per tal d´aproximar-nos en l´acompanyament des d´una mirada respectuosa els primers anys de vida.

   El  dissabte 4 de febrer al Centre Cultural Caixa Ontinyent disfrutarem d´una Jornada de diàleg: Creixem junts en l´adaptació escolar. Què signica i com viuen els xiquets/es i vivim les mares/pares i professionals de l’educació aquest procés. Constarà de dues parts. De 9,30 a 11,30 s´ofereix  un taller gratuït per al que cal inscriure´s prèviament per reservar plaça a: crianca@lligam.org i d´una taula redona oberta a tota la ciutadania on participaran els següents convidats parlant-nos dels seus projectes: Mares de dia. Asociación Casas Nido; Ludoteca La Nuvola, Comissió de Criança la Xell i el Col.lectiu Descobrim junts. També participaran diverses escoles de la nostra comarca i alrededors  mostrant-nos el seu projecte educatiu, el qual estarà exposat al Centre Cultural Caixa Ontinyent durant el divendres i dissabte. De segur será una experiència molt enriquidora i on tots aportem i aprenem coses noves. Tan  el divendres com el dissabte hi haurà un espai de joc per als menuts de 3 a 6 anys sempre que acudisquen acompanyats d´un adult.

El diumenge 5 de febrer de 10:00 a 14:00 hores ens estrenarem amb el primer monogràfic: L´acompanyament. El paper de l´adult. Parlarem de quines són les bases de l´acompanyament, quins són els referents que ens inspiren i quines són les necessitats autèntiques dels infants en l´etapa de 0 a  3 anys. A través de dinàmiques vivencials revisarem el paper de l´adult, com ens comuniquem, com ens acostem als infants i les famílies, tot abordant que significa estar presents. Dinamitza el curs Magda Solera, mare, mestra d´educació infantil i psicomotricista, formada en pedagogia sistémica  i participant de “ Activació d´un nou paradigma de vida” amb la Rebeca Wild i el Mauricio Wild. Pot participar tota persona interessada amb el tema. El preu del monogràfic és de 50 euros per persona; 70  parella o 35 si és família monoparental. Per fer la reserva, cal escriure un mail a:  crianca@educaciolliure.org. Vos esperem!

De la frustració a la resignació i de la resignació a la satisfacció

No pretenc mostrar-li el camí a aquells homes amb una crida de la paternitat nul·la, com era la meua. Ni tan sols puc assegurar que les meues experiències i els meus sentiments es puguen generalitzar a alguna persona. Simplement, m’agradaria compartir una de les experiències que han canviat la meua vida… ja que per a les coses bones i per a les no tan bones, la paternitat suposa un abans i un després per a la vida de qualsevol home.

És cert, jo era un home, com centenars, que patia la crida de la maternitat de la seua dona. Encara que mai em volia plantejar aquesta situació, sabia que amb el pas del temps s’anava acostant el moment. Recorde una conversa, pocs dies abans del naixement del meu primer fill. La meua dona em retreia el poc interés que mostrava per tot el que se’ns venia damunt. Bé, açò era el que a mi em passava pel cap… el que se’m venia damunt! baby-200760_1920

Al poc temps va aparéixer el primer sentiment… la frustració. Encara que potser mai ho vaig reconéixer públicament, sentia frustració pel que abans podia fer i ara ja no podia. El temps es va convertir en la meua gran obsessió. No tenia temps per a les meues coses, ni per a la meua música, la meua gran passió, ni per descomptat per a aquelles cervesetes amb els amics. En certa forma, supose que em sentia tancat en un món que no acabava d’entendre, i per què no, tampoc volia fer-ho. El son i els dolors d’esquena era el que m’havia tocat i açò provocava en mi una gran frustració.

Amb el pas del temps la forma de veure les coses anava canviant. Aquell gran pes s’anava alleugerint, no perquè sobtadament trobava la fórmula del temps, sinó perquè el meu cap va començar a assimilar la situació. Aquell xiquet, que em regalava els seus millors somriures, no tenia cap culpa d’aqueixa frustració. He de reconéixer que l’ajuda de la meua dona va ser determinant. La meua poca passió per la lectura es compensava per la devoradora de llibres amb la qual compartisc la meua vida. Recorde que em parlava constantment de Carlos González i el seu “Menjar, Estimar, Mamar”. Aquella sensació de frustració s’anava convertint progressivament en resignació, alguna cosa així com “… Bé, açò és el que toca ara… més endavant podré tornar a les meues coses…”. Encara que seguia enyorant la meua vida passada, ja no estava enfadat amb el món. La situació no ho mereixia.

Recorde com si fóra ahir aquell dia en el qual em vaig descobrir tornant del treball, pujant les escales de casa corrent, i amb un somriure d’orella a orella, pensant en l’abraçada que li anava a donar al meu fill. Una sensació que no puc explicar i que imagine que només l’entendran alguns, o espere que molts, pares i mares. No era la primera vegada que em passava, però si la primera vegada que m’adonava que em passava. Estava feliç!!! Reflexionant sobre aquella vesprada, recorde que la meua conclusió era la que mai haguera esperat arribar a aquell punt, el sentir-me realitzat, gràcies a aquell cullerot que, sense tenir la culpa, arribava a produir en mi aquella agra sensació de frustració. Tant va ser així que, un dia, vaig haver de reconéixer-li-ho a la meua dona, “…ho sent, ara només eres la número 2. Ismael t’ha llevat el primer lloc…”. Ella va somriure. Ja ho sabia. Sabia que estava enamorat del meu fill fins a la medul·la.

I ara, cada vegada que passe per davant de la meua guitarra, somric i pense en el dia en què ell la vulga tocar amb mi. I quan em faig una cervesa amb els meus amics els explique com de bé xuta la pilota de futbol. Perquè per passar de la frustració a la més pura satisfacció solament fa falta una cosa… I açò solament ho dóna un fill.

walking-1081723_1920

Text original de Carlos Castaño per al blog de nuestra tienda natural, publicat l’any 2013, tancat en l’actualitat.

IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 2: Recomanacions en l'alimentació

Continue amb la segona part del text, recorde que originalment va ser escrit l’any 2013 i que encara que les recomanacions segueixen sent les mateixes, actualment hi ha molta més informació al respecte i els pediatres i professionals sanitaris estan més atents a aquest tipus de casos. fruits-82524_640“Esperava escriure aquesta segona part des de fa molt de temps, però açò de creure’m supermamà de dos fills, que treballa fora de casa i damunt amb ínfules de bloguera… és el que té.

Primer de tot, vull deixar clar que les recomanacions són des de la meua experiència personal i van dirigides a mares lactants amb fills intolerants o al·lèrgics, però al cap i a la fi, la dieta sense proteïna de la vaca també pot adaptar-se a bebés que ja comencen amb l’alimentació complementària.

En el post anterior comentava la solució ràpida que ens donen els pediatres, la d’un biberó de llet hidrolitzada. Però si una com a mare ho pensa bé, l’opció de la dieta (no per aprimar-se, què més volguérem algunes!) sense IPLV és un avantatge perquè al cap i a la fi, quan el bebé supere l’etapa recomanada de lactància materna exclusiva i comence amb l’alimentació complementària, el camí ja està fet. L’equivocació és mínima ja que hem servit de filtre respecte als aliments aptes i els no aptes.

Els símptomes de reacció del cos enfront de les intoleràncies alimentàries són diverses i graduals, hi ha moltes mares que només deixant de prendre llet, els seus bebés ja superen els símptomes. Jo recomane deixar-ho tot tot, traces incloses i després, quan el nostre bebé estiga estupend, doncs anar provant o, potser, millor no arriscar-se per un temps. El nostre pediatre ens va recomanar 3 mesos asimptomàtics (sense molèsties, vòmits, etc.) i provar novament amb vedella cuinada i en el nostre cas no va funcionar, es va posar molt malaltet amb la prova. Ara estem esperant als 12 mesos per tornar a rebre indicacions i estic segura que aquesta vegada serà la vençuda.

Per a començar, hem d’iniciar un procés d’aprenentatge intens, saber què és una traça, identificar en un etiquetatge els additius, conservants, espessidors i un llarg etcètera d’afegits als aliments que, encara que per llei haurien d’anar a l’etiquetatge, hi ha com sempre, un camí curt per a saltar-s’ho i amargar-li el dia a un bebé al·lèrgic i, per tant, a la seua mare. Sí que podem posar-nos a cercar una miqueta més d’informació per a familiaritzar-nos amb el tema.

Si podem posar-nos a buscar un poc més per familiaritzar-nos amb el tema, existeix una resolució d’etiquetatge de productes alimentaris envasats en una pàgina del govern espanyol d’AECOSAN (Agència espanyola de consum, seguretat alimentària i nutrició http://www.aecosan.msssi.gob.es/) on podem posar-nos al dia en açò de l’alimentació, que fins ara, era una cosa irrellevant, i que a partir d’ara es converteix en una part important de les nostres vides. I per què és bo saber tot açò? Doncs perquè a partir d’ara hem de llegir tots els ingredients dels aliments. Abans anàvem i compràvem el bacó que més ens agradava i si estava bé de preu, al carret de la compra. Bé, si ens parem a llegir la llista d’ingredients, la majoria conté llet, llet en pols, àcid làctic, lactosa i un llarg etcètera de “cosetes” no aptes que després detallaré.

El que no cal menjar: llet i derivats làctics, iogurt, mantega, flams, brull, nata o crema de llet, llet condensada, sèrum i formatges, ni tan sols de cabra o d’ovella ja que la proteïna és similar.

Carn de vedella, bou, vaca o parent similar boví. Carns fredes o embotits, ja que contenen conservants per a millorar l’aspecte i el color.

Aliments que contenen llet, com pastissos, pans, galletes i altra brioixeria industrial prefabricada que en el seu etiquetatge no pose ben claret “sense lactosa” o “sense proteïna de la vaca”.

Productes alimentaris congelats o precuinats, ja que solen portar llet, conservants i espessidors.

Cereals de caixa i farinetes per a bebés.

Jo quan vaig començar utilitzava en el meu smarthphone una aplicació per posar-me ‘post-its’ groguets amb tot allò que cal evitar quan llegim etiquetes: sèrums làctics, proteïnes làctiques, caseïnats, lactoalbúmina, lactosa, llet en pols i additius com els següents:

H-4511 caseïnat càlcic

H-4512 caseïnat sòdic

H-4513 caseïnat potàssic

I-101 riboflavina o lactoflavina

I-270 àcid làctic (hi ha d’origen sintètic però no és usual que en posen)

I-325 lactat sòdic I-326 lactat potàssic

I-327 lactat càlcic

I-966 lactitol

I-472b èsters làctics de mono i diglicèrids d’àcids grassos

I-481 estearoil-2-lactat sòdic

I-482 estearoil-2-lactat càlcic.

No cal portar-se les mans al cap pensant “i ara què menge?”. Tranquil·litat, i com va dir el Chavo del 8 “que no panda el cúnico”, es pot menjar molt bé tenint en compte uns paràmetres de cerca, que les primeres setmanes seran avorrits i esgotadors, però a partir de la tercera setmana més o menys, ja es té la llista del mercat habitual i els “reemplaçaments” oportuns. cutlery-948563_1920

Les grans superfícies, últimament, són els nostres millors aliats perquè disposen d’una extensa gamma de productes envasats i tallats o fraccionats amb etiquetatges decents on s’esmenten segons la llei, en ordre d’aparició de major a menor proporció, la llista d’ingredients i additius que pot contindre el que ens estem duent a l’estómac. Jo, el que està reenvasat no ho recomane perquè es perd la traçabilitat o l’origen del producte i no és segur.

Fem-nos amics dels telèfons d’atenció al client. Són molt amables i et responen als dubtes, generalment. Si no saben respondre, fins i tot et demanen el número de telèfon i cordialment et tornen la trucada o t’envien un email amb llistats de productes i ingredients dels seus articles. Done fe que a mi m’ha passat en nombroses ocasions.

I, òbviament, tornem a les coses naturals, a la cuina tradicional, fornegem pastissos, pans i pizzes (sense formatge, per descomptat). Fem-nos les nostres postres, eliminem el menjar precuinat i congelat i mengem productes frescos i menjar casolà.

Següent pas, busqueu una panaderia tradicional i de confiança i pregunteu al panader si el que fan és de veritat fet o si ho compren precuinat i tan sols ho couen (és que açò està molt de moda últimament). Si la panaderia és de veritat, de la bona, poden indicar-te quin pa és apte, ja que per exemple, la ‘baguette’ o pa francés es fa solament amb farina, oli d’oliva, sal i rent. Hi ha pans de sandvitx que es fan amb olis o margarines vegetals i pastissos i postres que no porten llet ni mantega. Això del pa és fàcil, però si no trobes els pastissos i postres, jo tinc un parell de receptes de pastissos casolans aptes i ràpids de fer, 5 minuts, al forn i a gaudir.

Respecte a la carn, la primera frase al respecte és: Visca el porc! Això sí, s’ha d’anar amb molta cura perquè la carn porcina conté molt més greix que la bovina i, per descomptat, els nostres meravellosos malucs ho notaran. La carn de porc, conill, pollastre o qualsevol au, preferiblement envasada i tallada o fraccionada, ja que les grans empreses d’envasat utilitzen màquines que tallen i separen mecànicament els productes i ens evitem el risc de las traces, és a dir, que un producte es contamine pel fet d’haver sigut tallat amb un ganivet untat, o sobre una taula que no estava neta. Ara bé, si tens la sort de no viure en una gran ciutat i vas a comprar la carn directament al carnisser del poble, li contes el que et passa i ells tenen la precaució de no mesclar i netejar bé les taules i els utensilis de tall. I si tens més sort encara i la teua àvia mata la gallina, el colom o el conill i literalment de la granja a la taula, doncs millor encara.

Si el formatge no t’agrada, ets afortunada. Jo em torne boja pel formatge, compte els dies que falten perquè Martín faça la sensibilització per poder tornar a menjar-ne. A continuació, vaig buscar una tenda d’alimentació alternativa, on solen tenir productes per a persones veganes i vegetarianes. Allí vaig trobar, sobretot, productes de soja i tofu per a les pizzes i entrepans i alternatives als formatges d’untar. Vaig aprendre a usar els fruits secs triturats com l’ametla o l’anacard com a substitut del formatge en pols.

I respecte al xocolate, que és altre dels meus punts dèbils, també hi ha xocolates provinents totalment de productes vegetals, o xocolate sense llet que són 70% cacau… i mentrestant, como va cantar Gloria Gaynor, I will survive… Sobreviuré.

I, per últim, compte amb els medicaments, tots usen excipients, que són afegits per donar-los color, endolcir, espessir o donar consistència o la presentació adequada. Els prospectes solen posar el medicament principal i aclareixen l’ús d’excipients. Però s’ha de llegir un poc més fins trobar quins són eixos excipients. La lactosa és la reina en ordre d’aparició. La lactosa és un sucre, però prové de la llet de vaca, i ningú assegura que en el procés d’extracció s’haja aïllat la proteïna per complet, per la qual cosa, tant l’Associació espanyola de pediatria, com les associacions de pares i mares de xiquets amb al·lèrgies alimentàries recomanen evitar-la, per si de cas.

Això és més llarg que un dia sense pa, com diu la meua sogra, així que si sorgeix algun dubte al respecte s’ha de consultar, ficar-se en fòrums i informar-se. I si voleu anar pel camí fàcil, doncs m’envieu un missatget i estaré encantada d’ajudar i respondre a preguntes. Si vols contar-nos la teua experiència i fer la teua aportació en benefici dels nostres menuts, m’alegrarà comptar amb ella.”

Taller de criança amb Sara Jort

14666237_10153833067976976_5897624499357675466_nEl dissabte 26 de novembre va ser un dia bonic. Des de Lligam vam organitzar un taller de criança amb Sara Jort, reconeguda psicòloga perinatal. Quan el vam llançar fa uns mesos es va omplir en a penes deu dies. Dissabte érem trenta persones criant reunides, parlant, compartint situacions de les nostres vides diàries de criança. Sara ens va donar pautes boníssimes, útils per a intentar evitar conflictes i perquè la criança siga més fluïda, més suau, per entendre determinades situacions i comportaments. Per mirar les nostres filles i fills amb ulls de xiquet. (más…)