IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 2: Recomanacions en l'alimentació

Continue amb la segona part del text, recorde que originalment va ser escrit l’any 2013 i que encara que les recomanacions segueixen sent les mateixes, actualment hi ha molta més informació al respecte i els pediatres i professionals sanitaris estan més atents a aquest tipus de casos. fruits-82524_640“Esperava escriure aquesta segona part des de fa molt de temps, però açò de creure’m supermamà de dos fills, que treballa fora de casa i damunt amb ínfules de bloguera… és el que té.

Primer de tot, vull deixar clar que les recomanacions són des de la meua experiència personal i van dirigides a mares lactants amb fills intolerants o al·lèrgics, però al cap i a la fi, la dieta sense proteïna de la vaca també pot adaptar-se a bebés que ja comencen amb l’alimentació complementària.

En el post anterior comentava la solució ràpida que ens donen els pediatres, la d’un biberó de llet hidrolitzada. Però si una com a mare ho pensa bé, l’opció de la dieta (no per aprimar-se, què més volguérem algunes!) sense IPLV és un avantatge perquè al cap i a la fi, quan el bebé supere l’etapa recomanada de lactància materna exclusiva i comence amb l’alimentació complementària, el camí ja està fet. L’equivocació és mínima ja que hem servit de filtre respecte als aliments aptes i els no aptes.

Els símptomes de reacció del cos enfront de les intoleràncies alimentàries són diverses i graduals, hi ha moltes mares que només deixant de prendre llet, els seus bebés ja superen els símptomes. Jo recomane deixar-ho tot tot, traces incloses i després, quan el nostre bebé estiga estupend, doncs anar provant o, potser, millor no arriscar-se per un temps. El nostre pediatre ens va recomanar 3 mesos asimptomàtics (sense molèsties, vòmits, etc.) i provar novament amb vedella cuinada i en el nostre cas no va funcionar, es va posar molt malaltet amb la prova. Ara estem esperant als 12 mesos per tornar a rebre indicacions i estic segura que aquesta vegada serà la vençuda.

Per a començar, hem d’iniciar un procés d’aprenentatge intens, saber què és una traça, identificar en un etiquetatge els additius, conservants, espessidors i un llarg etcètera d’afegits als aliments que, encara que per llei haurien d’anar a l’etiquetatge, hi ha com sempre, un camí curt per a saltar-s’ho i amargar-li el dia a un bebé al·lèrgic i, per tant, a la seua mare. Sí que podem posar-nos a cercar una miqueta més d’informació per a familiaritzar-nos amb el tema.

Si podem posar-nos a buscar un poc més per familiaritzar-nos amb el tema, existeix una resolució d’etiquetatge de productes alimentaris envasats en una pàgina del govern espanyol d’AECOSAN (Agència espanyola de consum, seguretat alimentària i nutrició http://www.aecosan.msssi.gob.es/) on podem posar-nos al dia en açò de l’alimentació, que fins ara, era una cosa irrellevant, i que a partir d’ara es converteix en una part important de les nostres vides. I per què és bo saber tot açò? Doncs perquè a partir d’ara hem de llegir tots els ingredients dels aliments. Abans anàvem i compràvem el bacó que més ens agradava i si estava bé de preu, al carret de la compra. Bé, si ens parem a llegir la llista d’ingredients, la majoria conté llet, llet en pols, àcid làctic, lactosa i un llarg etcètera de “cosetes” no aptes que després detallaré.

El que no cal menjar: llet i derivats làctics, iogurt, mantega, flams, brull, nata o crema de llet, llet condensada, sèrum i formatges, ni tan sols de cabra o d’ovella ja que la proteïna és similar.

Carn de vedella, bou, vaca o parent similar boví. Carns fredes o embotits, ja que contenen conservants per a millorar l’aspecte i el color.

Aliments que contenen llet, com pastissos, pans, galletes i altra brioixeria industrial prefabricada que en el seu etiquetatge no pose ben claret “sense lactosa” o “sense proteïna de la vaca”.

Productes alimentaris congelats o precuinats, ja que solen portar llet, conservants i espessidors.

Cereals de caixa i farinetes per a bebés.

Jo quan vaig començar utilitzava en el meu smarthphone una aplicació per posar-me ‘post-its’ groguets amb tot allò que cal evitar quan llegim etiquetes: sèrums làctics, proteïnes làctiques, caseïnats, lactoalbúmina, lactosa, llet en pols i additius com els següents:

H-4511 caseïnat càlcic

H-4512 caseïnat sòdic

H-4513 caseïnat potàssic

I-101 riboflavina o lactoflavina

I-270 àcid làctic (hi ha d’origen sintètic però no és usual que en posen)

I-325 lactat sòdic I-326 lactat potàssic

I-327 lactat càlcic

I-966 lactitol

I-472b èsters làctics de mono i diglicèrids d’àcids grassos

I-481 estearoil-2-lactat sòdic

I-482 estearoil-2-lactat càlcic.

No cal portar-se les mans al cap pensant “i ara què menge?”. Tranquil·litat, i com va dir el Chavo del 8 “que no panda el cúnico”, es pot menjar molt bé tenint en compte uns paràmetres de cerca, que les primeres setmanes seran avorrits i esgotadors, però a partir de la tercera setmana més o menys, ja es té la llista del mercat habitual i els “reemplaçaments” oportuns. cutlery-948563_1920

Les grans superfícies, últimament, són els nostres millors aliats perquè disposen d’una extensa gamma de productes envasats i tallats o fraccionats amb etiquetatges decents on s’esmenten segons la llei, en ordre d’aparició de major a menor proporció, la llista d’ingredients i additius que pot contindre el que ens estem duent a l’estómac. Jo, el que està reenvasat no ho recomane perquè es perd la traçabilitat o l’origen del producte i no és segur.

Fem-nos amics dels telèfons d’atenció al client. Són molt amables i et responen als dubtes, generalment. Si no saben respondre, fins i tot et demanen el número de telèfon i cordialment et tornen la trucada o t’envien un email amb llistats de productes i ingredients dels seus articles. Done fe que a mi m’ha passat en nombroses ocasions.

I, òbviament, tornem a les coses naturals, a la cuina tradicional, fornegem pastissos, pans i pizzes (sense formatge, per descomptat). Fem-nos les nostres postres, eliminem el menjar precuinat i congelat i mengem productes frescos i menjar casolà.

Següent pas, busqueu una panaderia tradicional i de confiança i pregunteu al panader si el que fan és de veritat fet o si ho compren precuinat i tan sols ho couen (és que açò està molt de moda últimament). Si la panaderia és de veritat, de la bona, poden indicar-te quin pa és apte, ja que per exemple, la ‘baguette’ o pa francés es fa solament amb farina, oli d’oliva, sal i rent. Hi ha pans de sandvitx que es fan amb olis o margarines vegetals i pastissos i postres que no porten llet ni mantega. Això del pa és fàcil, però si no trobes els pastissos i postres, jo tinc un parell de receptes de pastissos casolans aptes i ràpids de fer, 5 minuts, al forn i a gaudir.

Respecte a la carn, la primera frase al respecte és: Visca el porc! Això sí, s’ha d’anar amb molta cura perquè la carn porcina conté molt més greix que la bovina i, per descomptat, els nostres meravellosos malucs ho notaran. La carn de porc, conill, pollastre o qualsevol au, preferiblement envasada i tallada o fraccionada, ja que les grans empreses d’envasat utilitzen màquines que tallen i separen mecànicament els productes i ens evitem el risc de las traces, és a dir, que un producte es contamine pel fet d’haver sigut tallat amb un ganivet untat, o sobre una taula que no estava neta. Ara bé, si tens la sort de no viure en una gran ciutat i vas a comprar la carn directament al carnisser del poble, li contes el que et passa i ells tenen la precaució de no mesclar i netejar bé les taules i els utensilis de tall. I si tens més sort encara i la teua àvia mata la gallina, el colom o el conill i literalment de la granja a la taula, doncs millor encara.

Si el formatge no t’agrada, ets afortunada. Jo em torne boja pel formatge, compte els dies que falten perquè Martín faça la sensibilització per poder tornar a menjar-ne. A continuació, vaig buscar una tenda d’alimentació alternativa, on solen tenir productes per a persones veganes i vegetarianes. Allí vaig trobar, sobretot, productes de soja i tofu per a les pizzes i entrepans i alternatives als formatges d’untar. Vaig aprendre a usar els fruits secs triturats com l’ametla o l’anacard com a substitut del formatge en pols.

I respecte al xocolate, que és altre dels meus punts dèbils, també hi ha xocolates provinents totalment de productes vegetals, o xocolate sense llet que són 70% cacau… i mentrestant, como va cantar Gloria Gaynor, I will survive… Sobreviuré.

I, per últim, compte amb els medicaments, tots usen excipients, que són afegits per donar-los color, endolcir, espessir o donar consistència o la presentació adequada. Els prospectes solen posar el medicament principal i aclareixen l’ús d’excipients. Però s’ha de llegir un poc més fins trobar quins són eixos excipients. La lactosa és la reina en ordre d’aparició. La lactosa és un sucre, però prové de la llet de vaca, i ningú assegura que en el procés d’extracció s’haja aïllat la proteïna per complet, per la qual cosa, tant l’Associació espanyola de pediatria, com les associacions de pares i mares de xiquets amb al·lèrgies alimentàries recomanen evitar-la, per si de cas.

Això és més llarg que un dia sense pa, com diu la meua sogra, així que si sorgeix algun dubte al respecte s’ha de consultar, ficar-se en fòrums i informar-se. I si voleu anar pel camí fàcil, doncs m’envieu un missatget i estaré encantada d’ajudar i respondre a preguntes. Si vols contar-nos la teua experiència i fer la teua aportació en benefici dels nostres menuts, m’alegrarà comptar amb ella.”

Taller de criança amb Sara Jort

14666237_10153833067976976_5897624499357675466_nEl dissabte 26 de novembre va ser un dia bonic. Des de Lligam vam organitzar un taller de criança amb Sara Jort, reconeguda psicòloga perinatal. Quan el vam llançar fa uns mesos es va omplir en a penes deu dies. Dissabte érem trenta persones criant reunides, parlant, compartint situacions de les nostres vides diàries de criança. Sara ens va donar pautes boníssimes, útils per a intentar evitar conflictes i perquè la criança siga més fluïda, més suau, per entendre determinades situacions i comportaments. Per mirar les nostres filles i fills amb ulls de xiquet. (más…)

IPLV: el convidat mai esperat en la lactància materna. Part 1 : Observació i diagnòstic.

La següent publicació va ser un text escrit originalment per al meu blog personal l’any 2013, però que rescate a causa de la sensació de deriva que provoca en una mare lactant una al·lèrgia alimentària en el seu fill. Martín, actualment, és a punt de fer els 4 anys i als 14 mesos, després d’un any de dieta exempta d’aliments al·lergògens, va superar la seua intolerància. Només emmarcar la valuosa tasca dels grups de mares i pares de fills al·lèrgics, que en l’actualitat i de manera voluntària donen informació, guien, orienten, recopilen i comparteixen aquesta informació, que estan pràcticament online per a qualsevol consulta o dubte sobre les al·lèrgies en els xiquets. Ells alleugereixen el nostre camí i em sent orgullosa de moltes mares que s’enfronten tots els dies al repte d’alletar a fills al.lèrgics i mantenir-los fora de perill.

street-art-99677_640_0” Últimament, en molts fòrums i grups de mares que freqüente, llig molts dubtes referents a la IPLV. Que si la meua amiga em va dir, que si el pediatre em va dir, que si la meua sogra em va dir… Hi ha molta informació al voltant d’una mare amb un bebé intolerant i molt poca d’aquesta informació flueix en favor de la lactància materna. (más…)

Lligam es reuneix amb representants de l'hospital i de l'ajuntament d'Ontinyent

img-20161118-wa0011

El passat dia 17 de novembre es va celebrar una reunió convocada des de l’Ajuntament d’Ontinyent a la qual assistírem, la regidora de política social i serveis socials generals, la regidora de sanitat, consum i serveis socials especialitzats, la gerent de l’àrea de salut Xàtiva-Ontinyent, el director d’infermeria, la cap d’infermeria d’atenció primària, l’adjunta d’infermeria, professionals de ginecologia, pediatria, anestèsia i comares de l’Hospital d’Ontinyent, comares d’atenció primària (Ontinyent i Albaida) i representants de Lligam. (más…)

Lactància materna: Mites i frases típiques

Informació útil per fugir de falses creences i consells desafortunats amb què diàriament es troben les mares lactants.

lligam-03-img-dipticolactancia

He tingut una cesària, em tardarà més a pujar la llet? NO, les cesàries no retarden la pujada. Aquesta es produeix en el moment en què la placenta es separa de l’úter i això ocorre tant en part vaginal com en cesària. Entre les 48 i 72 hores del postpart es produeix la pujada. Allò que cal és que algú s’encarregue d’apropar el bebé a la mare tantes vegades com siga necessari (entre 10 i 12 al dia) per tal d’assegurar una bona estimulació. I si no tinc llet? El 95% de les dones poden fabricar llet. La hipogalàctia (escassa producció de llet) vertadera es dóna en ocasions molt comptades. L’escassa producció de llet vertadera és un cas molt estrany. El que ocorre la majoria de vegades són una sèrie de problemes que tenen el seu origen en la falta d’informació, la pressió i la inseguretat de la mare produïdes per l’entorn, les recomanacions contradictòries i errònies, la imposició d’horaris per donar el pit i les poques vegades que la mare es posa el bebé al pit. Sovint els pares tenen expectatives que no es corresponen amb la realitat, esperen horaris de somni i aliment puntuals, alguna cosa que poques vegades ocorre en la vida real. Enfront d’açò culpen a la lactància de tots els seus problemes. I de nou, per desconeixement, aquests pares acaben pensant que el xiquet plora per fam i que la mare no té suficient llet. Per a tenir més llet solament cal posar al bebè més sovint en el pit. A mi, se’m va tallar la llet La llet del pit ni es talla ni s’acaba. No és cert que un impacte o un esglai tallen la llet. És possible que baixe un poc la producció per l’adrenalina, però açò sempre és momentani i en cap cas afectarà a la lactància. Els xiquets que prenen pit tenen un intens contacte amb la mare, per això noten la seua ansietat o tristesa. Per tant, poden mostrar-se més irritables, però és una falsa creença que la llet “es talle”. I si et demana tan sovint, això és que es queda amb fam Aquesta frase assalta les mares molt sovint. La llet materna es digereix ràpidament, per tant és la ideal per al bebé. Hi ha moments de desajustaments, sobretot al principi, quan el bebé comença a necessitar que el pit produïsca més quantitat de llet i el reclama amb insistència. La mare en aquests moments pensa: «Ja no tinc llet!». Cal no perdre la calma i tenir paciència; és l’única forma que té el bebé d’assegurar-se un augment de producció. I té solució: cal que et poses al pit el bebé sempre que ho demane, encara que semble impossible que tinga fam. En dos o tres dies els pits s’ajustaran perfectament a la nova demanda. El bebé i el pit saben sincronitzar-se perfectament, confia en tu i en el teu bebé; ell sap molt bé allò que necessita. Quan el pit està sempre blanet és que ja no produeix llet És justament el contrari; en aquesta etapa és quan millor funciona i ja no està congestionat. Amb el pas del temps l’organisme de la mare es regula i comença a produir la llet justa, i a més ho fa de manera immediata, és a dir, quan el bebé comença a succionar, el pit inicia la producció de la llet. Entre els 3 i 6 mesos el pit de la mare deixa de gotejar, encara que alguns no ho fan mai. Que la mare deixe de sentir els pits durs entre les preses és senyal que funcionen perfectament i que produiran just el que el bebé necessita. Si l’agafes molt al braç i li dónes el pit cada vegada que demana, el “malcriaràs” NO. És justament el contrari: en la lactància materna tan sols un 10% és nutrició, el 90% és estimulació sensorial que contribueix a l’autoregulació del bebé, a crear-li un vincle estable, un lligam segur imprescindible per establir la seua seguretat i independència en un futur i un desenvolupament òptim del seu cervell. Tinc la llet “aiguada”, la meua llet no alimenta Aquest és un dels mites més estesos que fa que moltes mares erròniament donen suplements de llet artificial, fet que acaba provocant una menor producció de llet en el pit i el fracàs de la lactància. La llet materna és l’aliment exclusiu i perfecte per a la nostra espècie, tota la resta està sempre per davall. S’ha comprovat que fins i tot mares desnodrides i en situacions de precarietat produeixen llet de qualitat ja que les cèl·lules que fabriquen la llet se les arreglen per extraure tot allò necessari perquè no li falte de res al bebé. El cos de la dona utilitza sempre el mateix patró per fabricar llet i s’adapta al tipus de vida de qualsevol mare. No existeixen mares amb bona llet i dones amb llet roïna. És important saber que la composició de la llet va canviant durant la presa i durant les diferents edats del xiquet/a, adaptant-se perfectament la quantitat de proteïnes, greix, etc. Durant la presa, la llet, a l’inici, és aigualida, lleugera, quasi transparent, i calma la set; en canvi, al final de la presa és una llet més espessa i amb més greix. Per això és tan important que el bebé buide bé el pit i es solte ell sol abans d’oferir-li l’altre. El greix es troba al final. Si dónes el pit, tindràs els pits caiguts Els pits de les dones acaben de desenvolupar-se durant l’embaràs; aquests canviaran d’aspecte tant si dónes el pit com si no. A més, en el canvi del teu pit allò que influeix és l’edat, la genètica, la quantitat de greix en la mama…, no la lactància. El teu fill utilitza el pit com a xupló Aquest és un mite dels més estesos. Els nadons utilitzen dos tipus de succió: la nutritiva i la “no nutritiva”, i ambdues són necessàries. Hi ha preses en les quals sols necessiten un poc de llet per calmar la seua set, per por o per conciliar el son. En canvi, altres preses són llargues i completes.lligam-04-img-dipticolactancia La succió “no nutritiva” té fama dolenta, entre altres motius per frases com ”t’utilitza de xupló…”, que confonen les mares.En realitat es tracta d’una succió acumulativa; succionen amb ritme lent i en cada succió acumulen llet en la seua boca, que és més densa i greixosa, i quan després de 4 o 5 succions tenen la boca plena, aleshores traguen la llet. Cal que confies en la capacitat del xiquet per regular la quantitat de llet i el temps que necessita per menjar, i recorda que està satisfent la seua necessitat de succió i relaxant-se. El xiquet ja és major, la teua llet ja no alimenta

Primer caldria definir el terme “major”. L’edat natural del deslletament humà es troba entre els 2 i 6 anys, però aquesta societat sembla que tinga pressa a deslletar a partir dels 6 mesos, mentre que els estudis i les organitzacions serioses recomanen fins als 6 mesos lactància materna exclusiva i fins als 2 anys junt amb alimentació complementària, o siga que altres aliments complementen l’aliment principal: la llet.

La mare i el fill sou els únics que decidiu quin és el moment del deslletament.

Taller de Lactància Ontinyent

Dimarts 16:00 h

Centre de Salut Ontinyent II

Avinguda Albaida, s/n

Contacte Marta: 626 241 042

Taller de Lactància Albaida

Dijous 17:00 h

Centre de Salut Albaida

Avinguda el Romeral, s/n

Contacte Elvira: 630 711 880

diptico-lactancia-anverso-val
Lligam, díptic de lactància anvers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (anvers)

diptico-lactancia-reverso-val
Lligam, díptic de lactància revers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (revers)

Lactància Materna: Recomanacions per a un bon inici

“Tal vegada la lactància materna no siga la millor opció per a totes les mares,però sí que és la millor opció per a tots els xiquets”

lligam-01-img-dipticolactancia

Donar el pit a un bebé és un acte natural i meravellós, però a la vegada es converteix en un fet complicat durant les primeres setmanes, a causa del poc suport que rep la mare i dels pocs i contradictoris coneixements que, de vegades, té al seu abast.

Si el teu desig és donar el pit, cal que confies en el teu cos i que n’estigues convençuda.

No és tasca fàcil al principi. De vegades et sentiràs sola, cansada i perduda, però tot això passarà, i la protecció, la seguretat i el vincle amb el teu fill a través de la lactància estaran per sempre més amb vosaltres.

1. Posa’t al pit el teu fill/a de seguida que nasca. Durant aquestes primeres dues hores el nadó està en estat d’alerta i és molt fàcil que s’enganxe. Passades aquestes hores el nadó es va adormint i perd interés. Si açò no fóra possible, sempre es pot iniciar després.

2. Durant els dos o tres primers dies no et preocupes per si el bebé no pren suficient llet. Està prenent tots els nutrients i defenses necessàries a través del calostre. La quantitat és molt xicoteta, però no et preocupes, nutricionalment, el teu fill no necessita res més. No t’impacientes, la llet arribarà, sols has de posar-te moltes vegades el teu bebé al pit, entre 10 i 12 vegades al dia.

3. Revisa la forma d’enganxar-se el bebé al mugró i la vostra postura. Donar de pit no produeix dolor. Davant qualsevol dubte o dolor, demana ajuda.

4. No limites de cap forma l’accés del teu fill al pit. Al principi pot ser desconcertant i esgotador. Recorda que donar el pit “a demanda” significa no estar pendent del rellotge. Ofereix-li el pit tantes vegades i tant de temps com vulga el bebé. Amb el temps tindrà més habilitat i força en succionar, així que tardarà menys a buidar el pit. Cada bebé és únic i té un ritme a l’hora de succionar, i tampoc serà igual tots els dies. OBLIDA EL RELLOTGE, NO HI HA HORARIS!

5. Confia en el teu cos i en la teua capacitat per atendre les necessitats del teu fill. Recorda que el teu pit calma les necessitats del bebé, no sols la fam. Quan mama li ofereixes seguretat i tranquil·litat, a més de connectar i fer fort el vostre vincle. Practica el pell amb pell. Descansa amb el teu bebé per donar-li seguretat. Delega les tasques domèstiques per poder dedicar-te plenament a les seues necessitats. Oblida’t de comentaris com: “Estàs malcriant el teu fill/a”. A un bebé no se’l malcria sinó que li estàs donant allò que necessita en aquesta etapa. Ja vindrà el temps per establir pautes. No serà sempre tan demandant com en les esgotadores primeres setmanes de vida, però en aquest període et necessita més que mai.

6. No comptes el temps que està el bebé en cada pit, ni el canvies de pit si no l’ha buidat i s’ha soltat de l’anterior per iniciativa pròpia. Deixa que el bebé siga qui es solte del pit, així asseguraràs que l’ha buidat per complet, rebent la llet del final, que és la que més greix té. En la següent presa ofereix-li el pit que no ha buidat abans, amb el pas del temps notaràs fàcilment quin és el pit més ple.

lligam-02-img-dipticolactancia7. Evita l’ús de xuplons i tetines. Produeixen confusió en la forma de succionar, provocant poca producció de llet, reducció de preses i clivelles (grietas) en el mugró. Si decideixes donar el xupló, cal esperar que la lactància estiga ben establerta, cap a les 4 setmanes.

8. No et preocupes per la quantitat de llet que produeixes. L’única forma que existeix d’augmentar la quantitat és augmentar la freqüència de les preses. El bebé i el pit saben autoregular-se perfectament.

9. Parla amb altres mares lactants i escolta persones amb coneixements actualitzats en lactància. El contacte amb grups de suport, tallers de lactància, assessores de lactància i professionals actualitzats solucionen els problemes, ajuden a allargar la lactància i viure aquesta etapa de manera més satisfactòria.

10. BUSCA SUPORT!

No cal que tingues problemes per acudir als grups de lactància materna. Es tracta de grups gratuïts on escoltaràs experiències d’altres mares i et facilitaran la lactància.

Taller de Lactància Ontinyent

Dimarts16:00 h

Centre de Salut Ontinyent II

Avinguda Albaida, s/n

Contacte Marta: 626 241 042

Taller de Lactància Albaida

Dijous 17:00 h

Centre de Salut Albaida

Avinguda el Romeral, s/n

Contacte Elvira: 630 711 880

diptico-lactancia-anverso-val
Lligam, díptic de lactància anvers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (anvers)

diptico-lactancia-reverso-val
Lligam, díptic de lactància revers: Recomanacions per a un bon inici

Click aci per a descarregar el díptic en pdf per a imprimir (revers)

PREPARANDO TALLER DE CRIANZA CON SARA JORT PARA EL 26 DE NOVIEMBRE DE 2016

Desde LLIGAM estamos preparando con ilusión un taller de crianza impartido por la reconocida psicóloga perinatal SARA JORT http://www.sarajort.es/.

Será el próximo 26 de Noviembre por la mañana y tratará el periodo de crianza de 0 a 6 años. La acogida del taller ha sido tan buena que quedan pocas plazas para cubrir el límite pero si te interesa ¡aún estás a tiempo!

El currículum de Sara Jort es impresionante. Sólo tienes que echar un vistazo y pinchar aquí http://www.sarajort.es/sobre_mi.html.

El contenido del taller es el siguiente:

“Taller dirigido a familias sensibilizadas en la crianza desde el respeto a la individualidad de la familia. Nuestr@s hij@s necesitan percibir que mamá y papá son felices con ell@s, el apego es regulación. Es una sesión que pretende que cada familia encuentre su manera de vivir la crianza desde el amor, el respeto a todos sus miembros y el disfrute de la experiencia familiar. Es una sesión interactiva y dinámica. Mediante técnicas creativas de la orientación de la Psicología Gestalt, pretende hacernos reflexionar sobre cómo hacer las cosas con nuestr@s hij@s desde nuestra vivencia individual de familia.”

¡Os esperamos!

14666237_10153833067976976_5897624499357675466_n

Una qüestió de salut pública

pregnant-1207238_1920

A partir dels testimonis que ens han arribat a Lligam, sabem que estan denegant sistemàticament les sol·licituds de lliure elecció del servici d’atenció sanitària a les dones que, provinents de l’Hospital d’Ontinyent, volen traslladar-se a parir a l’Hospital Mare de Déu dels Lliris d’Alcoi.

Esta decisió sembla que està pressa per les gerències de les àrees de salut de Xàtiva-Ontinyent i d’Alcoi. L’argument explicitat a les resolucions és “amb l’augment de demanda que estem patint, no disposem dels recursos suficients per a garantir una atenció de qualitat”.

Sabem, per fonts confiables, que este argument no està fonamentat en xifres reals, així com que la motivació per al canvi de gran part de les dones és la recerca d’una atenció respectuosa i actualitzada a l’evidència científica en el seu procés de part i de naixement del seu fill o filla.

Des de Lligam, comptant amb el recolzament d’El parto es nuestro i l’assessorament del seu equip jurídic, iniciem una campanya informativa i de recollida de signatures per a sol·licitar que l’atenció obstètrica de l’Hospital d’Ontinyent s’adeqüe a l’evidència científica recollida, entre altres, en les guies d’atenció a l’embaràs, part i postpart del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. Alhora, sol·licitem que no es negue el dret a la lliure elecció d’atenció especialitzada a les dones que el tramiten per a ser ateses en altre hospital públic durant el seu embaràs i/o procés de part-naixement.

Sabem que les condicions que envolten el procés del part i naixement influeixen en la salut física i psicoemocional de la mare i del bebè, la seua vinculació i aspectes tan importants com l’establiment de la lactància materna. Procurar-hi una atenció sanitària adient és una qüestió de salut pública.

FesTeta: Matinal infantil el diumenge 2 d'octubre al parc Mestre Ferrero d'Ontinyent

festeta_2Amb motiu de la celebració de la setmana mundial de la lactància materna, la nostra associació té el plaer de convidar-vos a la FesTeta, una matinal infantil, el pròxim diumenge 2 d’octubre al parc Mestre Ferrero d’Ontinyent (punxa ací per obtindre’n la localització).

Començarem a les 10:30h del matí amb la inauguració del mural de lactància realitzat per a Lligam per ADAON (Associació d’Artistes d’Ontinyent), amb la presència de les autoritats locals. Tot seguit, una xicoteta cercavila recorrerà els voltants del parc, animada amb la música de l’agrupació El Regall.

El ball i la diversió la tenim assegurada amb Paloma Tortosa i Paloma Gandia, que tenen preparada una hora de moure l’esquelet. A les 11:30h del matí tenim previst l’inici del Lacta-dance o Lacta-aeròbic, consistirà en una classe per a mares i pares amb els seus bebés en mocadors i motxilles. La música serà adaptada perquè no hi haja estrés en mares, pares i bebés i perquè qualsevol adult ho puga fer, serà en pla suau i divertit.

La següent màster class és Zumba-kids, es planteja com una activitat per a adults i xiquets, en la qual cada mare o pare balle amb el seu fill o filla, i les cançons aniran enfocades als xiquets.

A les 12:30 arriba l’hora dels somnis i aventures, a càrrec de la Contacontes Maria l’Espantall, amb una durada de 45 minuts.

Durant el transcurs de la matinal, també estaran actius els tallers de Pintacares, Globoflèxia i la Teranyina dels desitjos (taller de pintura).

Et proposem dedicar un minut del teu matí i passar-te pel nostre punt d’informació, on estarem encantats de presentar-te l’associació, parlar-te de les nostres comissions i invitar-te que formes part d’este projecte. Si vols col·laborar econòmicament i endur-te un disseny ple de sensibilitat, pots emportar-te les nostres camisetes amb la imatge de l’associació, disponibles per a grans i menuts.

Per acomiadar-nos, us contem que la setmana mundial de la lactància materna se celebra cada any durant la primera setmana d’agost, i organitzacions com l’OMS, UNICEF i WABA (World Alliance for Breastfeeding Action) realizen activitats per festejar-la. En l’actualitat, esta celebració es realitza en més de 170 països i, a Espanya, en coincidir amb les vacances estiuenques, es trasllada a la primera setmana d’octubre per fer-la coincidir amb la setmana 40 o 41 de l’any (igual que les setmanes de gestació).

Vine a celebrar-la amb nosaltres!