Molts dels valors que defensa Lligam, associació per a una criança humanitzada, són valors absents en aquest sistema global de capitalisme ferotge, són valors que cal recuperar per a millorar la societat: són valors revolucionaris!

I la dona, si esdevé mare de manera conscient i lliure, pot ser receptora, recuperadora i divulgadora d’aquests valors fonamentals. Des de l’associació Lligam denunciem que aquesta societat androcèntrica i patriarcapitalista devalua i aliena la maternitat, activitat exclusiva de la dona. La maternitat, en canvi, té el poder de visibilitzar qüestions les quals, lluny de ser només de les dones, tenen una dimensió política i social indiscutible:

Un feminisme que no compte amb un discurs sòlid, contrastat i sustentat per un nombre significatiu de mares, sobre la maternitat, no té futur. I no té futur perquè el Patriarcat arrela i es perpetua tot operant sobre el fet que són les dones les que gesten, parixen i alleten. I una anàlisi errònia d’allò que la maternitat és com a fet propi de les dones i com a característica biosocial de l’espècie no podrà ser mai la base d’una emancipació real. (…) Menystenir el “fet biològic” ineludible existent (…) és un assumpte carregat d’implicacions polítiques i socioeconòmiques que són les que articulen les jerarquies i canalitzen la subordinació de les dones: que són, en suma, les bases del patriarcat” (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Denunciem que tornem a ser menyspreades i sotmeses quan s’invisibilitza el gran poder que la maternitat ens confereix, com a fita vital que potencialment ens permet revisar-nos com a persona, esdevenir més conscients de la nostra vida i la de la nostra família i connectar-nos amb la resta de la comunitat. L’experiència de la maternitat pot ser una experiència apoderadora que ens permeta observar, detectar, analitzar, reflexionar, denunciar i actuar enfront de les injustícies que es viuen al món i hui i ací manifestar la desigualtat en l’exercici dels drets de les dones respecte dels homes.

Per això en Lligam, feminisme i maternitat, com a pràctica política i subversiva, van de la mà.

Reivindiquem fer visible el paper de la dona que és mare com a recuperadora i divulgadora dels valors intrínsecs a l’ésser humà: el contacte, la presència, mirar als ulls, parar i alentir els ritmes, la paciència, la calma, acompanyar, respectar, fer allò que podem, fer allò que volem i conscientment hem triat i no allò que “devem” segons els interessos o els prejudicis d’altres. Cada dia les nostres filles i fills ens mostren aquests valors i actituds i ens conviden a retrobar-les dins de nosaltres. Per això, volem començar de nou cada segon, poder improvisar i experimentar, deixar allò que no ens pertany i viure plenament la criança de les nostres filles i fills tot respectant la seua integritat com a persones.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones, també les qui són mares, a peces intercanviables en una cadena de producció i així afavorix les desigualtats laborals i, en especial, el càstig que suposa ser mare per a la carrera professional d’una dona. Desigualtat que es dóna sovint també en l’àmbit familiar, ja que solem ser les mares les que carreguem pràcticament la totalitat de la cura de les filles i fills, de les tasques de la llar i renunciem al nostre sou professional o a una bona part d’ell, revisem i reorganitzem els nostres horaris i fem una gran quantitat de canvis i renúncies que sovint no són lliures sinó “obligades” pel sistema de dominació patriarcal i neoliberal que lluny de posar la vida de les persones més vulnerables en el centre la situa enmig d’una cadena productiva depredadora. La idea subjacent de tot això és que tota activitat humana ha de servir per a augmentar les quotes de riquesa d’unes poques persones; la nostra vida ha de ser productiva, individualista i consumista. La part reproductiva de la humanitat sols interessa per a fer-ne negoci, i no es posa al centre del debat perquè en ella la dona té un paper intransferible i transcendental.

Reivindiquem el respecte profund que mereixem com a dones en la nostra naturalesa cíclica. Fem una crida general a la necessitat que la societat conega què significa ser cíclica i els processos pels quals passa (o pot passar) una dona al llarg de la seua vida (menstruació, embaràs, part, lactància, puerperi, menopausa) i que es deixen de ridiculitzar i infantilitzar aquests processos per a posar-los en el lloc que es mereixen amb rigor professional, maduresa personal, respecte i amor, com a creadores de vida que som. I, per això, volem ser la primera i única veu en tot allò referent al nostre cos. És fonamental que es deixe d’objectivitzar el cos de les dones tot ignorant el nostre ésser complet i que d’aquesta manera puguem construir una relació equilibrada, respectuosa i empoderada entre l’home i la dona, entre el femení i el masculí siga com siga que això es manifieste en les persones.

Denunciem, per tot això, la ignorància de la dona com a pacient o usuària en l’entorn sanitari, fins i tot en les investigacions mèdiques, actualment controlades per grans empreses dedicades a la venda de productes diversos que conceben la dona i els nadons com un mercat. En aquest entorn, el sanitari, es fan encara pràctiques mèdiques basades en el prejudici sobre la dona incapaç de dur endavant la gestació i el part de les seues filles i fills i la qual, per tant, no té res a dir en aquest procés. Amb aquesta idea, se’ns dirigeix, se’ns posa en dubte, se’ns critica, se’ns humilia, se’ns coarta el nostre dret i poder de decisió sobre com volem dur el nostre embaràs, el part i el naixement de les nostres criatures i el necessari temps de puerperi. L’evidència científica afirma que seguir el procés i el ritme natural de la criatura que naixerà i del nostre cos, que està preparat per al part, si no hi ha cap patologia, és la forma més sana de fer-ho.

Denunciem que el patriarcapitalisme vol reduir les dones que són mares a simples “aparells per a produir criatures” i que som tractades com un recipient sense valor i aquesta visió, que pot parèixer radical, es manifesta contínuament en les polítiques socials que no fan possible l’exercici tranquil i natural de la lactància materna ni establir el lligam mare-criatura fonamental per a una criança de qualitat durant el temps que siga necessari.

Reivindiquem, en conseqüència, que en l’àmbit sanitari s’actualitze el personal corresponent segons dictamina l’evidència científica en matèria d’obstetrícia i ginecologia. Demanem que es permeta que la dona parisca en la posició que necessite en eixe moment, que s’informe a la dona sobre qualsevol intervenció que es considere realitzar i se sol·licite la seua autorització i que s’afavorisca, també, que el part comence per si mateix i no s’induïsca aquest de manera arbitrària. És necessari que s’assegure el pell amb pell entre la mare i la criatura des del primer minut del naixement i que s’acompanye a la mare, i si és el cas a la seua parella, des del respecte, la confiança, l’empatia i el sentit de la intimitat que requereix eixe moment.

Reivindiquem el dret a ser usuàries de la sanitat i ciutadanes de primera, amb una informació veraç i actualitzada per a totes les dones sobre els beneficis de la lactància materna però també tota la informació sobre les possibles complicacions que poden estar associades a l’alimentació amb llet de fórmula. Aquesta informació hauria de ser rigorosa i ajustada a les darreres investigacions mèdiques i no mediatitzada pels interessos de les grans multinacionals dedicades a l’alimentació dels nadons. Una actuació responsable i formada en aquest tema per part del personal sanitari que acompanya els primers anys de vida de les nostres criatures és una qüestió fonamental de salut pública.

Exigim, per tot això, que es reconega socialment i política el valor que tenen la maternitat, la criança i la cura de les persones per a engendrar societats més igualitàries, sostenibles i justes. Per això, els permisos de maternitat i lactància han de durar com a mínim el temps que l’evidència científica recomana respecte a la lactància i a la criança de les criatures en els primers anys. El sistema laboral ha d’incorporar normatives que permeten i afavorisquen la cura i l’atenció a les necessitats de la infància i altres persones que ho precisen.

La trascendència del vincle primari en tot el desplegament posterior de la vida individual i social ens permet afirmar que una societat que respecte una maternitat amorosa i libidinal que dispose dels temps, els recursos i el reconeixement adequat, és la més encoratjadora promesa d’una societat millor”. (Maternidad, Igualdad y Fraternidad: las madres como sujeto político en las sociedades postlaborales, Patricia Merino Murga).

Perquè juntes, ho podem tot: les dones movem el món i ara l’aturarem!