El passat dimecres, 24 de maig, a l’IES Jaume I d’Ontinyent, Lligam va participar en una activitat organitzada per l’associació El Parto Es Nuestro per a celebrar la Setmana Mundial per un Part i Naixement Respectats (del 14 al 20 de maig), amb la participació també de dos de les comares d’Atenció Primària d’Ontinyent. Ja fa 4 anys des de que aquesta associació promou la celebració d’aquest event amb la finalitat de fer visible a la societat de la nostra comarca, i de comarques properes, una nova forma de mirar i entendre l’atenció, acompanyament i vivència dels processos d’embaràs i part /naixement.

El lema d’aquest any era “40 setmanes? El naixement té un moment adient no un de programat”. Es va projectar el documental de la UNED “Un cambio de paradigma en la asistencia al parto. Experiencia de madres” i va tenir lloc un col·loqui posterior. Al documental apareixen dones que relaten la seua experiència al part dels seus fills i filles, testimonis als que, algunes d’elles, expressen una gran satisfacció per haver gaudit del respecte a la condició natural i innata que suposen el part i el naixement. Però també, s’escolten històries personals on la dona va perdre tot el protagonisme al seu part, on el personal sanitari va prendre decisions que no els pertocaven i on l’acompanyament a la dona i a la criatura no va ser càlid, on no es confiava en la capacitat natural de la dona i del seu fill/a, poc respectuós i on no es buscava la intimitat.

Pel que fa al tema central d’aquest any, les xifres apunten a que soles entre un 4 i un 5 % de bebès naixen en la data prevista. Com s’explica en l’article publicat a la web de El Parto Es Nuestro, “El mito del embarazo de las 40 semanas ha caído”, en un investigació publicada en la revista “Human Reproduction” s’anuncia que “los factores que se analizaron como determinantes en la duración (del embarazo) son diversos: el tiempo de implantación del óvulo en el útero, las curvas hormonales y la edad de la madre y su peso en el momento del parto”.  Per tant, la famosa Data Probable de Part, és només això, una data probable i fins la setmana 42, si tant el bebè com la mare es troben en les condicions adequades, no caldria més que esperar a que la natura seguira el seu curs i el part s’iniciara de forma espontània. Segons un estudi de l’INE (Movimiento Natural de la Población) de 2014, de 43.410 parts atesos a la nostra comunitat, 571 es van donar a partir de la setmana 42. Segons els relats de dones que ens arriben a l’associació, la data màxima que s’està fixant com a límit d’espera és la setmana 41 i 3 o 4 dies, és quasi inexistent l’espera fins la setmana 42.

Els motius pels que es puga provocar i/o programar un part han d’estar molt justificats (fet que sabem que hui en dia no ocorre donades les estadístiques amb que es compta), com per exemple: tensió arterial molt alta en la mare, Preclamsia, sospita fonamentada de risc fetal o trencament prematur de la borsa amniòtica, entre d’altres. En aquest últim cas, els equips de ginecologia i obstetrícia al nostre país, segons els recomana la SEGO, poden esperar fins 24 o 72 hores per a que comence espontàniament el part, però això no sol ser la tònica habitual ja que esperen molt menys sense haver una causa que justifique realment eixa intervenció. A Anglaterra deixen un marge de 72 hrs, en condicions normals, abans d’intervindre, fet que ens fa pensar que al nostre país els equips de ginecologia es precipiten en la majoria de casos.

La OMS recomana que “Cap regió geogràfica deu tenir un índex de parts induïts major al 10 %”, doncs, segons dades aportades per El Parto Es Nuestro en l’article “Inducción al parto”, en 2009, en la Comunitat Valenciana van haver 29 % de parts induïts en hospitals públics i un 50’3 % en hospitals privats. En el document d’Història Obstètric del Sistema d’Informació Ambulatòria de la Conselleria de Sanitat, en 2012 un 26 % dels parts atesos van ser induïts i un 9’4 % van ser cesàries programades. En 2010, segons l’informe Europeristat, en la Comunitat Valenciana la xifra va arribar al 31’7 %, la més alta d’Europa després de la de la regió Belga de Valonia. Aquestes xifres superen, greument, l’índex estimat per la OMS.

S’estima que al voltant del 50 % dels parts que s’indueixen poden acabar en una cesària degut a que s’inicia artificialment un procés que deuria ser natural i que provoca des del seu inici el que s’anomena la “cascada d’intervencions”.

Al col·loqui, algunes de les dones assistents, van expressar els seus temors de trobar-se amb professionals que no respecten el procés de part-naixement i justifiquen intervencions no necessàries com una inducció o una cesària. Es va parlar del pla de part i naixement, de com informar-nos de les pràctiques que es realitzen a cada centre, de la importància de que la persona acompanyant siga la veu de la dona en eixe moment, si cal, i de la importància de conèixer el procés de part-naixement (les seues fases, el maneig del dolor…).

Per a consultar les dades aportades en aquest text podeu consultar les fonts esmenades i els següents enllaços:

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/22/induccion-al-parto

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2011/12/13/rotura-de-aguas-e-informacion-sesgada-desmontemos-el-mito/

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2013/08/21/el-mito-del-embarazo-de-40-semanas-ha-caido

http://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=3423&capsel=3424