El gran filòsof Aristòtil, deia de les dones que eren “mascles mutilats”, “còpies fallides, imperfectes i inferiors”. Amb propaganda com aquesta, repetida pels segles del segles per diferents ments privilegiades que idearen argumentaris diversos, la dona va abandonar la vida pública i va ser considerada com un ésser inferior. La dona prehistòrica, reconeguda socialment i amb una forta presència a totes les esferes, va anar perdent a partir de la revolució agrícola el seu estàtus d’igualtat. Primer l’home la substituí en les tasques del camp, perquè cada volta s’utilitzaven estris més pesats. Després ells foren els que anaren adquirint coneixements, perquè calia millorar el sistemes agrícoles i ramaders. La societat fou més bèl·lica, i els guerrers es convertiren en la casta dominant. I les dones cada volta estaven menys implicades en les tasques visibles, per a concentrar-se en criar al cada volta major nombre de fills.

Així, un dia, les antigues deeses de la natura i creadores, van ser substituïdes (especialment en les religions monoteistes) per deus engendradors i dadors de vida. L’ordre natural s’havia invertit en l’escenografia religiosa. Les dones, les úniques que poden gestar, en el pla religiós havien perdut fins i tot este precepte. L’home ja era tot poderós.

Tot aixó i molt més ho explicà Sophie Courgen, a la conferència que va realitzar el passat divendres a la sala d’actes de la Mancomunitat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *